La Generalitat porta sense president fa sis mesos, està pendent d'un acord que, com Godot a l'obra de Samuel Beckett, se l'espera però mai arriba. Els diputats van jurar els seus càrrecs fa 40 dies, i el Parlament funciona al ralentí amb l'argument de no ser acusat de marcar la pauta al futur Govern. Per tot això, la comparació amb una tragicomèdia del teatre de l'absurd no resulta de cap manera exagerada. A Catalunya sembla que la pressa que tenien quan varen convocar les eleccions va marxar pel mateix embornal que el sentit comú. Un centenar de càrrecs d'una trentena d'organismes públics tenen el mandat caducat des de fa més de dos anys i no passa res. Les dificultats en arribar a acords entre els partits fan que alguns alts dirigents s'eternitzin en el lloc. Mentre, la vicepresidenta Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica, alertava en una entrevista des de les pàgines de la vanguardia que l'absència d'un govern català dificulta el diàleg sobre els fons europeus. Però ERC i JxCat semblen anteposar les seves estratègies polítiques de confrontació amb l'Administració central a la reconstrucció de país, tot i la descomunal crisi econòmica i social que ha produït la pandèmia.

A través de l'última novel·la de Màrius Carol 'El Camarot del capità' hem sabut una cosa que ja podíem intuir, que qui volia si o si proclamar la República Catalana, eren Junqueras i Rovira, i qui la volia frenar i convocar eleccions era Puigdemont. Ara ha arribat l'hora de la venjança del de Waterloo i s'han invertit els papers, Junqueras vol Governar 1'aunotomia i Puigdemont vol la independència, bé, diu que la vol., en realitat el que vol és tocar els bemolls, venjar-se s'RC. Ja entenc que tota aquesta gestualitat de Juntsxcat, es justifica en el desesperat intent de Puigdemont de no ser engolit i passar a un segons pla, però aquest fet que és inevitable i la fi de la seva carrera política, es produirà igualment i l'únic que haurà aconseguit serà perjudicar greument al nostre país que és el seu. Mentrestant seguim esperant Godot, tot i saber que no vindrà mai, i amb una ciutadania cada vegada més emprenyada i decebuda. Una ciutadania que ha entés que el procés de moment s'ha acabat, i que l'ùnica pressa que té, ès per què aquesta patuleia formi d'una punyetera vegada Govern, un Govern que gestione de manera decent i eficient la gestoria, i quan més aviat millor.