Ja coneixíem el terror que senten els nàufrags perduts en la immensitat de la mar. L'art s'ha apassionat per aquest tema, amb quadres gairebé inscrits en el nostre ADN col·lectiu, com La bassa de la Medusa, de Théodore Géricault (1791-1824). També coneixíem els efectes de la set, la por i la fam entre els que naveguen a la deriva. "La llengua es torna negra i s'infla fins que no cap a la boca". L'entrecometes és de el navegant nord-americà Steven Callahan, de 67 anys, que va estar perdut en un bot salvavides a l'Atlàntic. Callahan va narrar la seva odissea a 'A la deriva': 76 dies perdut al mar. El seu llibre forma part ja d'un subgènere literari, el dels vagabunds reals de l'oceà, amb títols capdavanters de la literatura com Relat d'un nàufrag, de Gabriel García Márquez. Altres memòries per sentir-se "com un punt i a part en un llibre ple de pàgines en blanc" (Steven Callahan dixit) són les de la família Robertson, 38 dies a la deriva: Vida o mort al mar. Més recentment, el salvadorenc José Salvador Alvarenga va passar 438 dies a la deriva al Pacífic. La seva gesta es narra en Salvador, de Jonathan Franklin. El que ningú ha explicat encara és què se sent al mar envoltat de morts.

AICHA, SOLA AL MAR I ENVOLTADA DE MORTS

Potser algun dia Aicha reuneixi les forces suficients per llegar-nos la seva terrible experiència per escrit. Aquesta noia subsahariana de 17 anys és una de les tres persones que va aconseguir sobreviure en una piragua que va estar tres setmanes a la deriva, fins que un helicòpter de l'Exèrcit espanyol va localitzar la fràgil embarcació a gairebé 500 quilòmetres a el sud-oest de l'illa canària d'El Hierro, el 26 d'abril. Era un taüt flotant. A la piragua van aparèixer 24 cadàvers, 22 adults i dos menors. Per què Aicha i dues persones més, dos homes, van sobreviure? No hi ha explicacions racionals per la seva increïble resistència. Tampoc n'hi ha per explicar l'horror de què van ser testimonis. La piragua va salpar el 4 d'abril d'una platja de Mauritània, amb uns 60 passatgers. La majoria, per no dir tots, no sabia nedar. Aicha ha explicat a la BBC que en dos dies es van quedar sense queviures. I en quatre, sense combustible. Van sortir de Mauritània amb només 42 litres d'aigua, ni tan sols un per persona. "La desesperació d'alguns va fer que beguessin la seva pròpia orina o aigua de la mar, que recollien amb una sabata". Al principi, els supervivents llançaven per la borda els cadàvers dels qui morien.

Amb la set poden venir els deliris. Nombrosos relats de nàufrags expliquen que en més d'una ocasió van creure sentir els motors dels avions de rescat. Cap aparell, però, solcava el cel. Eren miratges sonors. El barquer cubà Leandro Gómez Reis, que va estar 23 dies a la deriva pel Carib, va explicar a La Vanguardia que una nit va creure estar enmig d'una festa, i no en l'oceà.

¿Pensarien també Aicha i els altres dos supervivents que era un miratge el so de l'avió que els va veure durant unes maniobres militars? Potser ho van pensar perquè l'avió va desaparèixer poc després. Per fortuna, havia donat ja les coordenades a un helicòpter de rescat, que els va localitzar a 265 milles nàutiques a el sud-oest de 'el Hierro'. Aquesta distància equival a 491 quilòmetres. Imagineu una línia recta entre Niça i Barcelona. En un extrem, la piragua; en l'altre, el Hierro. I imagineu-ara un dia rere l'altre, sense menjar ni aigua. "Al principi resàvem i tiràvem els cadàvers, però després es van acabar les forces per resar i per llançar els cossos", ha explicat Aicha a la BBC.

No era la primera vegada que aquesta jove naufragava. Ja li va passar fa sis mesos, quan va abandonar la casa dels seus pares i va tractar d'arribar a Europa. Va recórrer deserts on també podria haver mort. Quan va arribar a terra ferma, va necessitar deu dies d'hospitalització abans de posar-se dret. Ahir, en una trobada organitzada per la BBC, es va retrobar amb un dels seus salvadors, el cap Joan Carles Serrano, que viatjava en aquell helicòpter.

"Cada dia és un regal, no un dret", diu el navegant amb el qual obríem aquestes línies. Però Steven Callahan buscava una gesta esportiva, participar en una regata transatlàntica en solitari entre les Canàries i l'illa d'Antigua, al Carib. Aicha, que buscava salvar-se, ha tingut molt pocs regals. A la terra i al mar. En va tenir un d'immens, però, el dia que va mirar incrèdula al cel i va veure que era veritat. - Domingo Marchena - lavanguardia.com