CUIXART, CRIMINAL O MÀRTIR?



El diari nord-americà The New York Times ha publicat aquest dimarts un extens reportatge sobre la figura del president d'Òmnium Cultural i pres polític català, Jordi Cuixart. A la secció d'Internacional, el rotatiu analitza totes les conseqüències del seu empresonament i què suposa realment per a l'estat espanyol mantenir Cuixart a la presó. El reportatge, sota el nom de Criminal or Marty? A Prisoner Poses a Political Dilemma For Spain (Criminal o màrtir? Un pres posa un dilema polític per a Espanya), dona veu a diverses personalitats polítiques i activistes de tot el territori per explicar la seva situació.

Destaca la posició de la ministra d'Afers Exteriors del govern espanyol, Arancha González Laya, que compara Cuixart i els fets que el duen a la presó arran de la sentència del procés, amb els ideals independentistes d'ETA o els presos de la banda terrorista. "No són presos polítics. Són polítics que han trencat la llei", assegura. 

El NYT també parla amb la directiva d'Òmnium i explica les situacions de diversos presos i exiliats catalans, com el cas del president Carles Puigdemnt, a Waterloo. En algun moment, Espanya haurà de reflexionar i preguntar-se: 'Què faran amb mi?'", reflexiona Cuixart amb el periodista del rotatiu nord-americà. "Eliminar-me? No poden", sentencia. Podeu llegir-lo en aquest enllaç.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Curiosamente, el sistema (ojo con la palabra Estado español , España, nación española y términos similares), el "sistema" que es el que funciona en toda Europa y en EEUU al amparo de la "Ley", castiga a quien rompe las mismas establecidas en sus respectivas constituciones.
    pero para llegar a ello, quien las rompe, y digo curiosamente, ha de ser gente de peso. Así vemos que siempre detrás de un acto de rebelión hay o bien políticos o bien militares, pero nunca civiles que presiden una asociación cultural y que no tienen mando en plaza.
    Y creo que aquí es donde reside el quit de la cuestión. Que al Sr Cuixart, que no es que no fuera nadie pero si era un "sin peso", lo han castigado como un responsable político o militar, siendo, insisto, civil.
    Esto es un , y ojo que no soy abogado, a mi entender un fallo del sistema.
    Salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cuixart és ben bé alló que es diu un cap de turc per donar exemple, un avís per a navegants, com ho va ser la destitució de Torra. Saben els del Gobierno de España, que son dues decisions injustes, però els hi és igual, l'objectiu era escarmentar als procesistes com ha passat amb la resta de condemnes, i que d'acì a sis o set anys Estrasburg els tregui la raó, n o els importa. L'objectiu ja l'han assolit.
      De que li va servir a Atutxa que sis anys després li donessin la raó, o Marcelo Otamendi i l'obscé tancament del seu diari. No es l'estat espanyol un estat democràtic, no ho és ni si acosta. Algunes de les coses que ha dit o fet IDA els últims mesos, si ho jhagues fet algú a Catalunya haurien tingut una resposta molt diferent. Perquè IDA ha desobeït, y d'una manera molt mñes flagrant i greu que Torra, i en canvi, se n'ha sortit de rositas.

      Suprimeix
  2. Es tema que no me gusta,ya te he dicho otras veces,que si su pecado fue subirse a un coche de la guardia civil y formar jarana(que es lo que vi),no se merece el castigo,con una multa bastaba.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cuixart és ben bé alló que es diu un cap de turc per donar exemple, un avís per a navegants, com ho va ser la destitució de Torra. Saben els del Gobierno de España, que son dues decisions injustes, però els hi és igual, l'objectiu era escarmentar als procesistes com ha passat amb la resta de condemnes, i que d'acì a sis o set anys Estrasburg els tregui la raó, n o els importa. L'objectiu ja l'han assolit.
      De que li va servir a Atutxa que sis anys després li donessin la raó, o Marcelo Otamendi i l'obscé tancament del seu diari. No es l'estat espanyol un estat democràtic, no ho és ni si acosta. Algunes de les coses que ha dit o fet IDA els últims mesos, si ho jhagues fet algú a Catalunya haurien tingut una resposta molt diferent. Perquè IDA ha desobeït, y d'una manera molt mñes flagrant i greu que Torra, i en canvi, se n'ha sortit de rositas.

      Suprimeix
  3. El problema greu per l'estat espanyol serà quan Estraburg invalidi la sentència del suprem. Suposo que intentan amb l'indult aturar el cop, però és impossible. La judicatura espanyola no es homologable a un país democràtic que respecta els drets humans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cuixart és ben bé alló que es diu un cap de turc per donar exemple, un avís per a navegants, com ho va ser la destitució de Torra. Saben els del Gobierno de España, que son dues decisions injustes, però els hi és igual, l'objectiu era escarmentar als procesistes com ha passat amb la resta de condemnes, i que d'acì a sis o set anys Estrasburg els tregui la raó, n o els importa. L'objectiu ja l'han assolit.
      De que li va servir a Atutxa que sis anys després li donessin la raó, o Marcelo Otamendi i l'obscé tancament del seu diari. No es l'estat espanyol un estat democràtic, no ho és ni si acosta. Algunes de les coses que ha dit o fet IDA els últims mesos, si ho hagues fet algú a Catalunya haurien tingut una resposta molt diferent. Perquè IDA ha desobeït, y d'una manera molt mñes flagrant i greu que Torra, i en canvi, se n'ha sortit de rositas.

      Suprimeix
  4. La unidad de España no está políticamente determinada por los políticos que la gobiernan, está sujeta al poder económico de las familias que lo detentan. Un selecto y reducido club cuyos integrantes no necesitan residir en Zarzuela ni en Moncloa para gobernar el Estado. Hoy por hoy, no es posible romper las normas de dicho club sin sufrir severas consecuencias. Cuando el dictador sentenció que lo dejaba todo "atado y bien atado", hablaba en nombre del IBEX35. Era un mero portavoz del verdadero poder secular.

    ResponSuprimeix
  5. Se podría decir que España es una unidad de destino en lo irracional.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari