La Vanguardia ha publicat recentment, amb motiu d’informacions sobre abusos policials als Estats Units, diversos titulars en què es descriu a una persona com “un negre”. Es tracta d’una expressió que ha impactat a molts lectors i alguns han escrit al Defensor del Lector perquè la consideren ofensiva. “L’ús d’un llenguatge racista per referir-se als afrodescendents és totalment indignant”, escrivia una lectora fa un temps. “No crec que ‘un negre’ sigui la forma correcta per a un titular, ja que l’ús despersonalitzat de la paraula és denigrant. Els proposo de canviar-ho per: ‘un home negre’”, exposava un altre lector

Un any després de la mort de George Floyd i atesos els nous casos de ciutadans negres morts per trets de la policia als Estats Units, es tracta d’un tema que suscita molta sensibilitat. El llibre d’estil de La Vanguardia estipula que “si cal assenyalar que algú és negre, s’ha d’emprar aquest adjectiu, i mai persona de color ” i recalca una cosa molt important: “Només s’ha de consignar aquest aspecte si és informativament rellevant”. És a dir, no té res de dolent dir que algú és negre i no s’han de fer servir eufemismes, però aquesta condició no s’ha d’esmentar mai gratuïtament o de manera que pugui alimentar estigmes o estereotips.

El redactor en cap de la secció d’Internacional, Ramon Aymerich, assenyala que, a diferència d’expressions americanes d’arrel similar, la paraula negre no té cap matís despectiu i és l’equivalent del black que fan servir els grans mitjans nord-americans. Alternatives com ara afroamericà , continua Aymerich, són incompletes ja que hi ha negres que no són o no se senten africans. La paraula negre , per contra, sí que permet referir-se a una realitat “objectivable”. Per a molts lectors, però, no és el mateix dir un home negre que un negre . Encara que en el cas de les notícies sobre abusos el que es busqui en referir-se a la víctima d’una manera tan directa en un titular sigui precisament recalcar que la causa de l’abús és el color de la seva pell, potser hem de plantejar-nos si efectivament els lectors ho interpreten així i generem empatia o si semblem insensibles i creem l’efecte contrari. Es pot argumentar que si el titular de la informació produeix indignació és a causa de la situació de la qual s’informa i no s’ha d’endolcir, però també és cert que la pràctica avui socialment acceptada és que per referir-nos a persones que han patit discriminació fem servir expressions que no les redueixen a la condició per la qual han estat victimitzades. Es tracta probablement de fórmules marcades per la molesta cotilla del políticament correcte, però així el conjunt de la societat emfatitzem la nostra solidaritat amb elles i el rebuig davant de qualsevol mena de discriminació. De fet no cal donar-hi gaire voltes al tema, ens referin als aris com a 'blancs', pel color de la seva pell que de fet no es blanca, en canvi els 'negres' curiosament el color de la seva pell és fosc, o negre, i és més raonable i lógic dir, un 'negre', que no la ridículesa bonista d'afrodescendenis, i és que el políticament correcte acaba derivant en el gilipollament correcte cada vegada més extés, entre els miembros i miembras de la nostra societat.