Ja fa una mica més de quatre anys que, un bon dia, Adrià Ballester (Barcelona, 1993) va decidir agafar dues cadires i una pissarra i plantar-se enmig del carrer per oferir converses gratis a tot aquell que volgués. Va detectar una manca de comunicació interpersonal en la societat i va voler posar el seu granet de sorra per posar-hi remei. En aquell temps, poc s'imaginava que aquest petit gest, gairebé insignificant i per a alguns una mica naïf, pogués tenir algun tipus de repercussió. Però s'equivocava. Avui, gairebé un lustre després, el que va arrencar com un projecte personal s'ha convertit en un moviment global que està adquirint una dimensió certament inesperada per a ell. Tant és així que, en l'actualitat, diversos voluntaris, repartits per diferents parts del planeta, segueixen el seu exemple i surten al carrer per escoltar, de manera desinteressada, a qui ho necessiti.
El movimient 'The Free Conversations Movement' se expandeix, i ho fa de manera natural, sense que el seu impulsor (per falta de temps) s'hagi dedicat de forma activa a la recerca de voluntaris i socis. Tant ha crescut, que compta ja amb cinc persones que ofereixen converses al carrer a Mèxic, una a Taiwan, dues més a Barcelona (comptant a Adrià, que suma més de 1.200 converses en el seu haver des que va començar) i una altra a Galícia. A més, hi ha una persona a Toronto, que coordinarà els voluntaris que puguin sorgir a Amèrica del Nord (justament ara estan entrevistant a un possible candidat de Nova Jersey), una altra a l'Equador, que ja coordina els col·laboradors de Llatinoamèrica, una voluntària a París (que porta la part de màrqueting de el projecte) i una dissenyadora gràfica, que treballa des de Barcelona. Comptaven també amb una altra voluntària a Hong Kong, però va haver de desistir: cada vegada que s'instal·lava al carrer venia la policia i la tirava.
Gaal, de 70 anys, ha sortit ja en tres ocasions a oferir converses al carrer. Ho fa a Guadalajara (Mèxic) i en diversos idiomes: espanyol, francès, anglès i hebreu. De moment, tot ha anat a la perfecció. Acostuma a oferir el servei un cop per setmana, els divendres de 11h a 15 h, però ja s'està plantejant augmentar l'horari per la demanda que té. Va conèixer el projecte d'Adrià a través de l'reportatge que aquest diari va publicar el 2019 sobre la iniciativa d'el jove barceloní.
"L'últim dia vaig estar parlant amb un home, Bartolo, durant una hora i mitja", explica a La Vanguardia. Bartolo li va explicar que abans tenia un amic, Víctor, amb el que conversava de manera habitual, però que va morir fa dos anys. I que des de llavors, no havia parlat amb ningú d'aquesta manera més profunda fins que s'havia assegut a xerrar amb ell al mig del carrer. "Va ser molt bonic", assevera Gaal. "Els que fem de voluntaris, tant donem com tant rebem, et toca el cor", afegeix.
Adrià és qui forma als voluntaris, que passen per diverses fases abans de ser aptes per a sortir al carrer. En primer lloc, es sotmeten a una entrevista. A la setmana següent, i si el resultat de l'entrevista ha estat satisfactori, tenen una videoconferència per a la formació. "La tercera setmana parlem sobre què es poden trobar a l'sortir al carrer, per exemple com actuar si se'ls acosta algú que estigui borratxo, i l'última setmana, ja surten", explica el creador de el projecte. El seu objectiu és que, en cinc anys, "qualsevol persona de món, sense tenir en compte raça o gènere, pugui tenir un voluntari amb el qual poder parlar al carrer per expressar-se lliurement sense sentir-se jutjada i des de l'anonimat". Pel que fa a Espanya, li agradaria que, cada setmana, fins a 500 persones s'haguessin acostat a parlar amb algun dels voluntaris de el moviment. "Ara tenim una mitjana de 10 persones a la setmana per voluntari. A Mèxic la mitjana és superior. Allà fins i tot es fan grupets ".
Però clar, per assolir semblants guarimos el projecte ha de seguir creixent. I per això caldrà molt més que bona voluntat. Sap que necessitarà de patrocinadors que aportin una mica de finançament a el projecte, i també socis. Pel que fa a aquests últims, ja compten amb uns 20, que aporten una quantitat mensual, "la qual ells volen". En relació als primers, comencen ara el procés de recerca.
De moment, estan en converses amb la Cambra Internacional d'Empresaris de Barcelona, que és una institució privada, perquè els faciliti material per instruir els voluntaris - "com fer escolta activa, com portar una conversa..." -. També compten amb el suport de l'Ajuntament mexicà de Guadalajara. "El següent pas seria demanar-los si volen convertir-se en patrocinadors, i buscar altres".
A Adrià li agradaria poder dedicar tota la seva jornada a l'oenagé. De moment, treu temps d'on no té: treballa vuit hores diàries com a comercial, venent programari per a ordinadors. "Si aconseguíssim una quantitat mensual que em permetés poder tenir un sou, seria meravellós. Per assolir l'objectiu que el projecte arribi a molts països i moltes ciutats, cal dedicar-li una quantitat de temps que és incompatible amb fer una altra tasca ".
Arribat el moment, estaria disposat fins i tot a fer públic el seu sou per evitar comentaris malintencionats. "La meva idea no és forrar-me ni cobrar 3.000, 4.000 o 10.000 euros al mes. Si ara em diguessin, 'tindràs un sou una mica més baix de què tens ara', estaria encantat". També li agradaria poder pagar - "espero poder fer-ho algun dia" - a les persones que formen part de l'estructura orgànica de l'oenagé, com la dissenyadora gràfica.
Tornant la vista enrere, mai va imaginar que el moviment que va iniciar fa una mica més de quatre anys s'expandís com ho està fent. "Fa un temps em van preguntar que què passaria si algun dia em copiaven la idea, i jo vaig respondre que seria fantàstic. El nostre objectiu no és lucrar-nos ni fer-nos famosos". Com diu en el manifest fundacional del moviment, la meta que persegueix és enfrontar el "procés de deshumanització i aïllament d'un sistema social que trenca la connexió humana personal bàsica i la substitueix per una il·lusió de hiperconnectivitat global, sovint enganyosa".
