La polèmica política d'aquests dies és si s'ha de indultar els catalans empresonats pels fets de 2017. El poder, el tingui qui el tingui, porta indultant condemnats des de fa 4000 anys. - Xavier Carmaniu Mainadé.

Des que el president de govern espanyol, Pedro Sánchez, va insinuar la possibilitat d'indultar als presos condemnats arran del simulacre de procés independentista català, la qüestió ha monopolitzat el debat polític mediàtic. Tots els partits -i les faccions internes dels partits- han pres posicions i, entre altres coses, s'ha recordat la llarga llista d'indults concedits pel Règim del 78 des que va començar a funcionar. Ara bé, l'indult no és cosa exclusiva del sistema espanyol ni de present. Com recordava el doctor en dret Ireneu Herrero Bernabé en la seva tesi dedicada a aquest tema, l'indult és tan antic com el delicte i l'han aplicat tot tipus de règims des de la nit dels temps.

En el famós Codi d'Hammurabi, vigent en Babilònia fa gairebé 4000 anys, ja es contemplava l'aplicació del perdó. Durant les èpoques antigues es solia vincular l'origen diví del poder i de qui l'ostentava. Per exemple, aquest era el cas dels faraons egipcis, considerats una mena de déus pels seus súbdits. Se sap que Ramsès II (segle XIII aC) va indultar alguns condemnats pel seu pare, Seti I.

Bla bla bla, biblio bus, que dirien els de la competència, perquè en tota aquesta història dels presumptes indults, estan corrent rius de tinta i estupideses a dojo per tot arreu. A algú se li hauria d'haver ocorregut pensar per què Sánchez decideix concedir aquests indults parcials reversibles, és a dir, poc indult a uns pocs, sense oblidar que hi ha 3000 encausats per la seva activitat en l'1-O, que no podran accedir a aquesta mesura de gràcia. Com dic, Sánchez no pretén indultar només per l'interès del suport parlamentari d'ERC, sinó per aprofitar-se políticament de la concessió d'aquests indults i apaivagar una comunitat, com la catalana que és necessària elecció rere elecció, no només al Parlament actual.

Sánchez, al contrari de Casado, ha sabut veure els avantatges en l'oportunitat de concedir aquesta amnistia, d'entrada té dos anys de marge fins a les properes eleccions; l'indult deixa fora de joc al Senyor de Waterloo i en certa manera debilita els arguments dels condemnats del Procés de cara al Tribunal de drets humans d'Estrasburg. Reforça Sánchez la deteriorada imatge d'Espanya davant d'Europa amb aquesta mesura de gràcia que de fet no és ni de bon tros única, a molts i pitjors individus han indultat el PP o el PSOE anteriors.

Mentre, a Catalunya, l'aposta d'Aragonés sembla que és de gestió, que és el que urgeix ara en la postpandèmia de la qual encara no hem sortit, i sembla la més adequada al seguir línia independentista escocesa, o sigui a llarg termini i sense presses, que el tenim pressa ja s'ha vist que no condueix enlloc.

Sorprèn la ceguesa del PP i de Casado en particular, sembla que no han après dels errors anteriors de M.Rajoy amb el proces, millor dit, contra el Procés, i quan algú no entén res, se sol dir d'ell que és un idiota, un idiota que explica la història ple d'ira i fúria, i en aquest cas, de desmemoria.

Per cert, farien bé els presumptes indultats quan deixin de ser presumptes de demanar perdó als ciutadans de Catalunya per la nefasta gestió del Procés que els ha portat fins on són, i prometre's a si mateixos no tornar a reincidir en aquests errors, porquè potser ho pagarien molt més car del que creuen en les urnes a les següents eleccions. La ciutadania catalana està farta ja de tanta vel·leïtat i exigeix gestió i serietat en els temps difícils que corren. Esperem en prenguin nota.