Cal dissecar Barcelona. No és una broma. És una proposta molt seriosa. No es tracta, aclarim-ho abans que res, de buidar els òrgans vitals i el múscul de la ciutat i després omplir de palla la pell (una cosa que en certa mesura, des de fa anys, practica el contuberni turísticoimmobiliari internacional), sinó de dissecar-la metafòricament. Això és exactament el que pretén, segons es miri, el ‘verkami’ que acaba de posar en marxa Núria Viladevall, besneta de Lluís Soler Pujol, aquest transsumpte real de l’Onofre Bouvila de la mendoziana ‘La ciutat del prodigis’ que el 1887 va deixar la Catalunya interior i va venir a Barcelona, on va acabar fundant una llegenda comercial, el Museu Pedagògic de Ciències Naturals, que per als barcelonins de diverses generacions i fins a 1990 va ser simplement El Taxidermista. Vaja, ni més ni menys que un mite local.

S’ha escrit moltíssim sobre la mort, per les més diverses causes, de les anomenades botigues emblemàtiques de Barcelona. La degolladissa ha sigut tan accentuada que ha generat fins i tot l’aparició d’un nou subgènere periodístic, l’obituari comercial, un repàs del local desaparegut, ja sigui un cine, una camiseria, una llibreria, un restaurant, un ‘skating’ o un meublé. Es fa molt difícil imaginar que els negocis que habitualment agafen el relleu per vendre després al mateix local des de fundes de mòbil a, com diria Borges, vulgaritats de luxe, aconsegueixin algun dia un d’aquests molt merescuts comiats en la premsa.

El Taxidermista, botiga mítica de la ciutat, reviu la seva història a través d’un llibre d’edició col·laborativa i marca el camí contra l’oblit del que aquesta ciutat va arribar a ser, i es el motiu de l'article de Carles Cols a el periódico que podeu llegir sencer aquí.