BLOC D'ACTUALITAT


NO VA SER UN MIRATGE

 


L’1 d’Octubre va ser un dia real amb unes urnes reals i amb uns vots reals i amb una repressió real, que va desembocar en una irreal declaració d’independència - Josep Maria Fonalleras reflexiona sobre els fets de l'1 d'Octubre i rebat l'article d'Emma Riverola. L'1 d'Octubre va ser tot real, hosties de la policia incloses, i no em puc treure del cap aquella senyora rosa amb una foto del seu pare (o el seu avi), que en el moment en que se suposava es proclamaba la República, davant les cámeres de TV3, emocionada li deia: Florenci, ja la tens aquí, i en Florenci no la va tenir. Ningú humilment i per dignitat li ha demanat perdó a aquesta senyora. Aquestes cartes que últimament a uns quants els ha donat per escriure, més que un joc de cartes, és un joc d'ous i de covardies.

Escriu Fonalleras: "No estic d’acord amb el que esmenta la meva amiga Emma. No crec que l’1 d’Octubre fos una farsa, en el sentit d’una «cosa fingida que es pretén fer passar com a vera». Va ser un dia real amb unes urnes reals i amb uns vots reals i amb una repressió real, que va desembocar en una irreal declaració d’independència, feta més de somnis efímers que no pas de la constatació d’un hipotètic mandat dels ciutadans. No descarto, això és cert, que molts dels que hi van participar, dels que van promoure aquell referèndum, el visquessin amb la convicció de dur a terme un acte fundacional, encegats per la simbologia, però també és veritat que n’hi va haver molts que ho vam viure, esporuguits i aterrits per l’odi que vèiem al nostre voltant, amb la idea d’estar duent a terme una colossal reivindicació col·lectiva.

L’error monumental va ser que la mateixa nit de l’1-O no s’emetés el missatge d’una victòria moral i que la cosa s’allargués fins on es va allargar. Per això crec que és bo que ara s’abandonin els cants de sirena i que ens aferrem, com Ulisses, a l'arbre mestre de la nau per tal de no sucumbir a les dolceses que duien al naufragi. No va ser un fingiment. Tampoc no va ser un miratge."

5 comentaris:

  1. Fue todo tan real, que me temblaban las piernas. Nervioso,corría de un lado a otro, gritando:! La cartilla, la cartilla!. Mi mujer, me preguntaba, :? Qué cartilla?. La verde, la verde, la de la mili, que me llamarán y tengo que saber en qué cuartel me tengo que presentar. Luego vi que todo había sido una broma, ufffff

    ResponElimina
  2. Si, fué una broma, una broma pesada, la broma infinita. Lo que sucedió es que lo de la proclamación de la república sólo se los creyeron los del Gobierno Madrid.

    ResponElimina
  3. Sí, todo una broma que solo nos creemos los idiotas de los españoles. Cataluña es superior, incluso gastando bromas. No lo podéis evitar.

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No lo has entendido, aquí en general salvo los más hiperventilados no se tomo en serió lo de que se proclamaría la república, es que no pensaban proclamarla, pensaban que Rajoy les echaría un cable, pero no contaban que cuando la cosa se toma en serio España es implacable y mucho mas fuerte y decidida y así les ha ido.
      Andan ahora con Estrasburgo i el Tribunal de derechos humanos, bla bla bla, que va a anular la condena dentro de equis años, y que, Marchena y los suyos ya lo saben, cuentan con ello, el objetivo era descabezar el procés, y lo han conseguido, y estos idiotas ni se han enterado y aún andan con la tontería del referéndum a la escocesa que tampoco lo conseguirán.
      Lo que no entiendo, es que con lo mal que lo han hecho, como han engañado a sus votantes, van y aún sacan mayoria en las últimas elecciones.

      Cuídate, y no seas tan faltón, que yo soy respetuoso contigo en mis comentarios. Si tienes problemas de comprensión lectora no es mi problema.

      Elimina
  4. Ah! he escrito el Gobierno de Madrid, no los idiotas españoles, hace ya tiempo que separé Madrid de el resto de España, son dos mundos diferentes, el mismo Mariano Rajoy lo dijo, créame, Madrid no es España, al contrario de Ayuso que dice lo contrario, aunque me da que quién tiene razón es Rajoy.

    ResponElimina

...
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ