Tots ells van saber estar a l’altura de la seva responsabilitat: la d’uns càrrecs públics que representen ciutadans de molt diferents ideologies - Emma Riverola

¿Què deurien pensar durant cada minut del sopar? ¿Quantes segones intencions van sobrevolar la conversa? ¿Quantes mirades furtives al rellotge? No deixa de tenir morbo especular sobre els pensaments de Felip VI, Pedro Sánchez, Pere Aragonès i Ada Colau mentre compartien taula en la cita del Mobile. Seria impagable poder recrear la conversa a través de les seves cavil·lacions, les seves incomoditats. Però, per sort, aquest exercici només queda a l’abast de la imaginació. A la fi, tots ells van saber estar a l’altura de la seva responsabilitat: la d’uns càrrecs públics que representen ciutadans de molt diferents ideologies. Ni més ni menys. Hi ha espais i moments per a la lluita, i són irrenunciables. Però també hi ha ocasions per recordar que som capaços d’asseure’ns en una mateixa taula 

No hi ha claudicació en la imatge del sopar. Al contrari. Hi ha més valentia a acudir a aquesta cita que a refugiar-se en la fàcil, barata i estèril gestualitat. Fins i tot la camaleónica Ada Colau així ho ha entés. Estar en contra de la normalitat democràtica és, simplement i planerament, advocar per la intolerància, la ceguesa i l’enquistament del conflicte: la indigència política. Les persones, els càrrecs públics asseguts a aquesta taula, el que estan fent, és política, quelcom que Pablo Casado o Abascal no saben com fer-ho, ni que és, i així els hi va, aquests estan per un altre sopar, el sopar dels idiotes, uns pobres idiotes plens d'ira i furia, però no una furia shakesperiana. sinó de 'boina y botijo'.