A Pontevedra, al municipi de Agolada, el propietari d'un terreny situat al paratge de 'O Valadoiro' ha demanat a la companyia elèctrica una connexió de llum per a casa. La companyia li ha dit que li costarà 17.000 euros. Quan l'home s'ha preguntat per què li costarà tant, si normalment les escomeses són barates, li han contestat que la línia s'ha de soterrar perquè la casa i el terreny estan en una zona de protecció arqueològica. José Manuel Méndez, que així es diu l'home, no tenia ni idea que la seva casa estava en una zona arqueològica, a força de paperassa burocràtica ha descobert que oficialment té un menhir. El suposat menhir no és sinó una roca que va posar aquí en 1985. Ho explica Rocío Ramos a La Voz de Galícia: aquell any van obrir un tram de pista en una zona granítica situada a tres quilòmetres. La zona d'on va arribar la roca és granítica, però O Valadoiro no. Per fer la pista van haver de dinamitar una gran penya. L'explosió la va convertir en un munt de roques de diferents mides. El senyor Méndez li va preguntar a el propietari de la finca si podia endur-se una per fer una font. El de la finca li va dir que l'agafés sense problema.

Un cop al seu terreny, la roca es va quedar allà. Han passat prop de quaranta anys i la font encara està per fer. Però, sense encomanar-se a Déu ni a el diable, algun suposat arqueòleg de pa sucat amb oli la va veure i va decidir que era un menhir. I com a tal ho ha catalogat la Xunta de Galícia. Ara, perquè el senyor Méndez pugui tenir la seva escomesa de llum, la Direcció Xeral de Patrimoni li exigeix ​​que demostri que això no és un menhir, i que ho faci amb documentació i un informe arqueològic que li costarà dos mil euros.

Explica que «é como si tiveras un xacemento arqueolóxico, un Ben de Interese Cultural», el que implica una sèrie de condicionants. «Però é falso», afirma. La Xunta té catalogada la pedra amb el nom de Menhir de Riba des de l'any 2018.

La finca d'on va sortir la pedra és de Juan Humberto Varela Coego. Ara aquell terreny, afectat per la parcel·lària, ja no és seu i va passar a altres mans en el procés de concentració. Aquest terreny si es troba a la veïna parròquia de Merlín. Joan Humberto Varela Coego té ara 89 anys però encara recorda la petició del seu veí, «d'aquela ainda un rapaz», i que aquest havia acudit allà amb el seu tractor. Era l'any 1985 i assenyala que amb l'obertura de la carretera que va d'Agolada a Vila de Cruces van haver de dinamitar diverses pedres amb explosius. Per a això, indica, «xuntaron alí un munt de pedras grans nunha finca chamada A Casa Nova» que era de la seva propietat. A la parcel·la de davant hi havia una construcció que es deia A Cort das Cabres. La finca de Varela Coego limitava amb l'entroncament de la pista que va a el lloc de Carral, a la parròquia de Santa Comba. Avui les finques coincideixen amb el polígon 503 i la parcel·la 53 del cadastre.

És a dir: en comptes de rectificar i reconèixer que han ficat la gamba, li demanen a ell que pagui per un error que no és seu, i compte amb tocar la pedra o menhir per fer la font, perquè com a mínim l'acusarien d'atemptar contra el patrimoni megalític de la humanitat. Marededéu.