"Si fracasses, és culpa teva; però sempre et quedarà ser autèntic "- Eva Illouz - sociòloga, coautora de 'Happycracia' - a la vanguardia l'ha entrevistat Lluís Amiguet. 

Vaig néixer sefardita al Marroc i he ensenyat a París, EUA i Israel: aspiro que ser estrangera em faci més lúcida. Tenir fills és l'última religió d'Occident i crec: tinc tres. Dissertar al Palau Macaya de La Caixa. Com que ja no anem a missa, el ritu se'ns cola a la vida quotidiana, com els sopars romàntics

Abans, l'èxit consistia en conformar-se amb la vida que t'havia tocat viure al néixer; però, des dels anys seixanta, Seligman i la psicologia positiva al costat del seu vulgata l'autoajuda intenten convèncer-nos que tot és possible si ens ho proposem. La realitat, en canvi, és que la modernitat ha reduït el nostre àmbit de decisió i que cada vegada menys coses en les grans administracions o empreses depenen de cada un de nosaltres. Illouz desmunta l'últim mite de la psicologia positiva: l'autenticitat. Si no arribem a final de mes o no progressem en el treball, és per la nostra manca d'ambició, esforç o talent, d'acord; però encara ens queda l'autenticitat: una cosa que cada un de nosaltres gestiona, decideix, genera i consumeix. Sempre ens quedarà ser autèntics.

- Què li han fet a vostè els psicòlegs i la felicitat?

No sóc feliç amb la felicitat que alguns psicòlegs prediquen, perquè tampoc accepto el gir que va donar la psicologia al voltant dels anys seixanta. Abans, la psicologia curava neurosi i traumes.

- ¿I després no?

Des dels anys setanta la psicologia positiva, a més, es va arrogar la missió de guiar cada persona amb directrius culturals i valors.

- Com?

Volien "empoderar" i Martin Seligman va començar a predicar des de la psicologia que havíem de "realitzar-nos" com a persones, ser "autèntics" i aspirar a una felicitat que ja només depenia de cadascú.

- ¿I abans no?

Abans concebíem el progrés com de grup, col·lectiu, de tota la societat, i consistia en canviar les normes de tots entre tots per aconseguir que fora de tots.

- ¿Si cada un de sol s'esforça pel seu èxit amb esforç ja no és possible?

Amb aquesta nova psicologia de l'autorealització, tot depenia de tu: si no arribaves a final de mes ja no era a causa d'una empresa que no retribuïa el teu treball com mereixies i d'un sistema que la emparava, sinó que només era responsabilitat teva per no haver buscat una altra feina millor o haver creat una altra empresa.

- ¿No li sembla poderosa la idea de no ser víctima i dependre només d'un mateix?

Ho és i per això l'autorealització va tenir un èxit immediat i enganyós. Era una idea tan poderosa com en gran mesura fal·laç.

- ¿Qui vol no pot?

En la modernitat és poc el que depèn de cada un de nosaltres com a individus. La majoria treballem en grans empreses o en institucions en les decisions tot just influïm o ho fem de forma il·lusòria i superficial. Dir que "tot depèn de tu" és una ironia i sovint cruel.

- ¿I l'autoajuda promet aquest poder?

Aquesta psicologia positiva va aprofitar que, encara que gairebé tot en la nostra vida ho decidien altres més poderosos, encara ens quedava un àmbit en el qual, almenys en aparença, érem els amos de nosaltres mateixos.

- ¿Transformava la reivindicació política en lluita per la superació individual?

La autoajuda transformava els problemes polítics, socials i col·lectius en una qüestió d'esforç i progrés individual: és l'individu, cadascun de nosaltres, qui progressa o fracassa per separat i només després l'agregat d'individus serà una societat amb èxit o fracàs. Quan, en realitat, són les regles i les estructures les que el determinen tant com l'actitud individual.

- ¿La psicologia positiva dóna poder il·lusori i també l'angoixa real de fracassar?

I de forma inacabable. Perquè per a aquesta psicologia mai acabes de realitzar-te. Sempre pots millorar. I depèn només de tu.

- Quin és el camí de l'èxit en ella?

L'autenticitat és un dels tòtems d'aquesta psicologia. I també té un gran èxit perquè s'oposa a la impersonalització pròpia de la nostra societat de masses.

- Com ser autèntic?

És la classe de pregunta sense resposta que ven aquesta psicologia: l'autenticitat és ideal com a mercaderia, perquè només tu pots fabricar i consumir la teva pròpia autenticitat.

- Però per què té tant d'èxit?

Perquè les nostres vides es caracteritzen avui per una gran incertesa pel que fa al que podem o no podem fer, ser, aspirar.Y les il·lusions no tenen límit.

- En teoria tots som iguals davant una llei que garanteix iguals oportunitats.

La realitat és que en comparació a les societats de classes d'abans avui tot és possible en teoria, però per això mateix és més frustrant en la pràctica.

- Ens queda l'autorealització i donar-nos la culpa a nosaltres mateixos?

Diguem que en el món feudal o a la societat burgesa de classes un sabia des que naixia quin era el seu lloc i el seu valor es mesurava en relació a què tenia al néixer. Diguem que el teu valor personal no era negociable: eres el que eres.

- Avui no naixem predestinats a tenir majors o menors oportunitats?

En teoria no tenim límits, però, en realitat, no són menys que abans. Només que ara et van repetint que tens totes les possibilitats -la psicologia positiva ho avala - d'aconseguir tot el que et proposes i per tant de millorar el teu valor.

- ¿Així passes de ser el que t'ha tocat a ser el que et proposis?

Un aristòcrata podia actuar com un miserable i seguir sent aristòcrata. El seu estatus no depenia de la seva conducta, però avui ens repeteixen que tot depèn del que fem i es lloa la cultura de l'esforç individual, però no ens revelen els trucs que demostren que no és cert.

- ¿De debò no podem progressar amb el nostre esforç i aprenentatge?

Això diu la psicologia positiva: l'actitud ho és tot i s'imposa, perquè valida la posició dels que aconsegueixen el seu poder per altres vies i de vegades amb trucs inconfessables.

                  HAPPYCRACIA - EDGAR CABANAS Y EVA ILLOUX (PDF)