Un grup de sis persones es va endur una pedra divendres passat, de matinada a la Plaça Mercadal de Reus, en un acte vandàlic gravat per una càmera de seguretat. La pedra dita també llamborda, encara que no tinc clar si s'ha de dir pedra o llamborda.
"Els demano que retornin la llamborda, que és de tots". Ho poden fer abans de dilluns, en qualsevol església de la ciutat. És la petició pública feta per l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, als lladres que fa una setmana, la nit de divendres a dissabte, es van endur una llamborda de la plaça del Mercadal. Ho va fer un grup de sis persones, a la 1.40 de la matinada, i la seva malifeta va quedar enregistrada per una càmera de vigilància. Un acte vandàlic que ja ha provocat l'ensopegada d'un veí, abans que s'hi posés una tanca sobre el forat, per evitar mals majors.
L'alcalde ha donat cinc dies als lladres per tornar la pedra sense represàlies, mentre la Guàrdia Urbana investiga el robatori. L'han buscat en cubells de la brossa i també a través de les xarxes socials, per si la intenten vendre. També han fet "una batuda pels bars", ha explicat Pellicer, per si algú en sabia alguna cosa. De moment, el consistori no es planteja reposar-la, esperant que la tornin.
"Si no, n'haurem de fer una, però del que es tracta és que torni la pedra original. El mobiliari és de tots. L'incivisme i el vandalisme no es poden tolerar." L'ultimàtum fet als lladres acaba avui dilluns. I la proposta: que la deixin, si volen de forma anònima, en algun dels centres de culte de la ciutat. Mentre, el Gremi de Forners ofereix 10 pans de pagès i 10 coques amb cireres a tots aquelles que puguin donar alguna pista de la llamborda sostreta. La llamborda no té cap inscripció ni dibuix particular. És una peça al paviment, a la plaça del Mercadal, davant l'Ajuntament, on se celebrava el tradicional mercat setmanal, i forma part d'un conjunt amb valor històric i sentimental, al costat d'altres on hi ha marcades encara el nombre d'antigues parades. I és que la plaça dona identitat a la ciutat des de l'època medieval. S'hi fan fires, mercats, concerts i concentracions polítiques i veïnals. És punt de trobada social i un dels tresors del patrimoni cultural de Reus.
Unes peticions fetes divendres i que ahir diumenge encara no havien rebut resposta per part del consistori reusenc, motiu pel qual un Tuitaire Tarragoní anònim vestit de diable, en una habitació decorada amb la bandera de Tarragona i la del Nàstic va respondre amb el vídeo «Reusencs i reusenques: s'ha esgotat el temps». En les imatges es pot veure com aquest tarragoní anònim 'assassina' la llamborda de Reus, i anuncia el pitjor: «Ganxets, encomaneu-vos a Sant Pere perquè això només és el començament». La 'guerra' pel #LlambordaGate a Twitter està servida.... continuarà....
Se ve que no tienen más problemas, y que si los tienen son banales.
ResponEliminaReus es una localidad afortunada.
salut
Qui poca feina té, el gat pentina, diuen, i es veu que a Reus no passa res interessant, i s'han de distrure amb el robatori (sempre presumptament) d'una pedra.
EliminaSalut
Interesante forma de lucha entre dos ciudades,como alternativa pedir un rescate,como en la Edad Media.Panes y cocas de Reus,no está nada mal,sabrosas y bien horneadas.Mejor que una princesa cautiva,una piedra.Claro que no es cualquiera,llena de sentimientos.Todo el antiguo reino,hasta el Maestrazgo son de armas tomar,incluidas sus famosas piedras.Claro que siempre pueden obtener otra de una cantera de Morella y se acabó el problema.
ResponEliminaNo cal anar a Morella, a Caldes de Montbui es varen fabricar les llambordes que hi ha a Barcelona i altres poblacions, fins i tot hi havia un tren que anava de Caldes a BCN per transportar-les, jo encara vaig arribar a veure les vies, pero no el tren.
EliminaSalut.
Yo llamaría a esa pieza adoquín. Eso es lo que parece y lo que la precisión exige. Supongo que será de granito, que es lo que mayormente eran los adoquines de otras ápocas. Las vías de adoquín pasaron no a mejor vida sino a la senda del olvido hace tiempo, por la invasión generalizada del vehículo de tracción mecánico. Los vehículos de tracción animal ya estaban habituados desde siglos pasados a circular, no libres de botes y oscilaciones, por las calles empedradas.
ResponEliminaPor otra parte hay algo que me ha hecho sonreír. Me parecía digno de Celtiberia show, de Carandell. Y es la solicitud de que el adoquín sea entregado en alguna de las iglesias. ¿Tan mal anda de fondos el consistorio de Reus?
Lo de dejarlo en una iglesia es para conservar el anonimato los presuntos sustractores de la piedra, y digo piedra, porqué los adoquines o llambordes, son rectangulares, y la pieza presuntamente sustraída es multiforme.
ResponEliminaA los que más les gustan estas calles o plazas empedradas es a los ciclistas y a las señoras que llevan tacones.
Saludos.