Són com l'amenaça que Kavafis invocava en el seu famós poema, ‘Esperant els bàrbars’. Però no els esperem, no canviem per apaivagar-los. Ells no són mai la solució. De bàrbars parla Francino en aquest article a el periódico, referit a la violència de génere.
ESPERANT ELS BÀRBARS
És als bàrbars que avui arriben.
-Per què aquesta inacció al Senat?
Per què hi són asseguts sense legislar els Senadors?
Perquè avui arribaran els bàrbars.
Quines lleis van a fer els senadors?
Ja legislaran els bàrbars, quan arribin.
-Per què el nostre emperador ha matinat tant
i en el seu tron, a la porta major de la ciutat,
està assegut, solemne i cenyint la seva corona?
Perquè avui arribaran els bàrbars.
I l'emperador espera per donar
al seu cap l'acollida. Fins i tot va preparar,
per lliurar-los, un pergamí. En ell
molts títols i dignitats hi ha escrits.
-Per què els nostres dos cònsols i pretors han sortit
amb vermelles togues brodades;
per què porten braçalets amb tantes ametistes
i anells encastats i maragdes rutilants;
per què empunyen avui preciosos bàculs
en plata i or magníficament cisellats?
Perquè avui arribaran els bàrbars;
i espectacles així enlluernen als bàrbars.
-Per què no van, com sempre, els il·lustres oradors
a fer els seus discursos i dir les seves coses?
Perquè avui arribaran els bàrbars i
els fastiguegen
l'eloqüència i els discursos.
-Per què comença de sobte aquest desconcert
i confusió?
(Que greus s'han tornat les cares!)
Per què carrers i places de pressa es buiden
i tots tornen a casa compungits?
Perquè es va fer de nit i els bàrbars no van arribar.
Alguns han vingut de les fronteres
i han explicat
que els bàrbars no existeixen.
¿I què serà de nosaltres ara sense bàrbars?
Aquesta gent, al cap i a la fi, era una solució.
KONSTANTINOS KAVAFIS
Mientras nole pasa a uno en carne propia, el del al lado desconoce lo que es tener un maltrador o maltratadora, no lo olvidemos, por favor, en el piso.
ResponEliminaY ese es el problema. Hay tortura física, pero la hay pscológica.
Salut
Afortunadament no ho he viscut en la propia carn, pero si conec casos de gent propera, i la veritat és que costa de comunicar aquests maltractaments, siguin físics o psicològics.
ResponEliminaSalut.
Gran poema i gran autor.
ResponEliminaFrancesc...la traducció de qui és? Sé que Carles Riba va traduir Kavafis.
Seria interessant saber-ne el traductor.
La traducció és de Google traductor, revisada per mi.
ResponElimina