Cinquanta anys després que Serrat compongués 'Mediterráneo', entre Algesires i Istanbul un amic meu es creua amb cinquanta migrants a la deriva - Plàcid García-Planas - lavanguardia.com
La patera de nom 'Completo' rescatada a la Mediterránia central -
El maig de 1971, Joan Manuel Serrat se'n va anar a la Costa Brava per escriure i composar la cançó Mediterráneo.
“Quizá porque mi niñez / sigue jugando en tu playa / y escondido tras las cañas / duerme mi primer amor / llevo tu luz y tu olor / por dondequiera que vaya”.
Cinquanta maigs després, un amic reporter -Antonio Trives- ha salpat cap al cor de la Mediterrània i allà, entre Algesires i Istanbul, ha trobat a cinquanta nois marroquins, cinquanta exactament, alguns nens, en una barca a la deriva. També les cròniques es componen. Trives em parla de la Mediterrània: "Hi ha dues estrofes de la cançó ..., és com si Serrat s'hagués avançat mig segle i va descriure en elles què amaga la bellesa i els colors que ens regala aquest mar". Una és aquesta:
“Que han vertido en ti cien pueblos / de Algeciras a Estambul / para que pintes de azul / sus largas noches de invierno / a fuerza de desventuras / tu alma es profunda y oscura”.
"És la quantitat de pobles, costaners i de l'interior, que s'han ficat en les ones per escapar, a força de desventura. L'ànima d'aquest mar és tan profunda i fosca que amaga milers de vides, tantes que, a diferència que en terra, no hi ha cap element físic que marqui el punt exacte d'un naufragi -em diu el reporter-. El mar és tan dominant que, un cop el nàufrag perd el control de medi i la seva vida queda inundada, la profunditat i foscor de la mar el segella per sempre i sense anunciar quin rumb prendrà ".
Ones i foscor. En el que va d'any, a la Mediterrània central han mort ofegats 673 éssers humans, un 1,4% més que en el mateix període del 2020. Trives va trobar als migrants a la deriva navegant en el vaixell de rescat basc Aita Mari, de l'oenagé Salvament Marítim Humanitari.
Rescat de la pastera 'Completo'
L'altra estrofa de Mediterráneo que el porta a la pastera, diu Trives, es l'autèntica crónica, sintetizada, de la travesía:
“Si un día para mi mal / viene a buscarme la parca / empujad al mar mi barca / con un levante otoñal / y dejad que el temporal / desguace sus alas blancas / y a mí enterradme sin duelo / entre la playa y el cielo”.
Serrat canta exactament el que li explicàven a Trives els migrants sirians arribats a Grècia: "Si el perill a morir en terra s'acosta, no hi ha una altra que posar-se a la mar. Un cop en ella, l'esperança és arribar a un lloc segur: si no s'assoleix, al menys que els familiars tinguin un lloc on plorar". Amb onatge, els cinquanta nois no tenien a la barca res al que agafar-se. Només agafar-entre ells.
"Un viatge molt perillós per complir simples somnis", li comentaria un dels nois, Iassín, recolzat a la borda de l'Aita Mari. Des del seu país, el Marroc, vine Europa a simple vista, però han d'anar fins a Líbia per arribar a nosaltres. A Grècia em cridava l'atenció com gestionaven aquestes pors -explica el reporter-: quan eren conscients que podien morir i admetien aquesta fase, la seva preocupació ja era per als vius, per a la seva família. Els preocupava molt que les seves mares no tinguessin un lloc on llorarles. Això que demanaven els refugiats en la seva ment és exactament el que canta Serrat:“y a mí enterradme sin duelo / entre la playa y el cielo ”.
Trives va embarcar amb la idea de veure com és l'equipatge d'una persona que es llança a la mar en una pastera. "Mentre navegàvem, pensava en què portaria jo. La resposta va ser el que em vaig trobar: res d'objectes personals excepte el mòbil (en funda de plàstic), la documentació (també embolicada en plàstics) i alguns portaven tabac. Què més et vas a portar si ni tan sols està assegurada teu estabilitat en l'embarcació? ".
"Em va cridar l'atenció que, ja a bord d'el Aita Mari, després de cada menjar els nois ho recollissin tot i fossin ordenats ... I per què m'ha de cridar l'atenció?", S'interroga Trives.
Ens ha de cridar l'atenció que facin el que se suposa que hem de fer? Ens ha de cridar l'atenció que un d'ells sigui un apassionat de la muntanya? Al cap i a la fi, nosaltres -i aquest és el tema- faríem exactament el mateix que fan ells: buscar una vida millor.
Esperant senyals de telefonía mòbil -
Cap plorava. Cap resava. Igual que nosaltres, dipositaven la seva fe en alguna cosa que també està a tot arreu i tampoc es veu: els primers senyals de telefonia a l'acostar-se a la costa italiana
“Mamá, no estic mort”.
“Qué le voy a hacer si yo / nací en el Mediterráneo / nací en el Mediterráneo”.
Ja al port d'Augusta, el primer noi que va desembarcar es va dirigir als seus rescatadors i els va fer una reverencia de bgratitud.
Què significa el nom de la barca, escrit en àrab en la seva proa? La resposta explica tot l'estiu, les platges de la riba nord i les pasteres de la riba sud.
La barca es diu Completo.
Todos haríamos lo mismo en su situación, y mientras no entendamos esa cuestión y nos demos cuenta de que todos somos iguales, no podremos solventar la situación.
ResponEliminaPD: es como los de las vacunas. ¿Porqué vacunar a menores? sin son practicamente inmunes, cuando se ha de vacunar todo África. Sino se vacuna África las cepas irán variando y siempre habrá virus corriendo por todo el mundo.
Nadie está a salvo mientras no estemos todos, todos vacunados.
Sembla que ja es va a donar vacunes a països del tercer món, al menys Biden així hoha expressat. Compte, que aquí ara ens ve la cepa india, que es veu té mala bava. Aixó no ha acabat.
ResponElimina