20 de juny de 2021

OBVIETATS ÒBVIES



De la mateixa manera que les obvietats són òbvies, i les redundancies redundants, els indults provoquen reaccions contraposades. Treure els polítics de la presó abans que compleixin la condemna és aixecar a tota Espanya una condemna que la paralitza, perquè el motiu de tots els nostres mals va ser la judicialització de la política. Això implica donar per bo que la política, per si sola, hauria aconseguit la pau social, lo qual no és ni redundant ni obvi, simplement no és cert. És precisament la política la que ens ha portat a la judicilització de la mateixa.

A partir del més setembre del 2017 i els mesos següents, no va ser una altra cosa que la política no judicialitzada la que ens va ficar al desgavell que ens ha portat fins aquí. Que els nostres líders vulguin sortir de la presó és tan fàcil d'entendre com que els polítics, en general, prefereixin viure sense l'amenaça dels jutges, fins i tot sense les molèsties de la llei. Però convertir la llei o la justícia en la causa de tots els problemes és un efecte que suposa indultar els polítics de la seva pròpia responsabilitat, i del seu passat.

I clar, després pasen coses com quan una politòloga es preguntava a twitter, si no seria bona idea la creació d’una "taula de diàleg" de tots els partits representats al Parlament, a la qual cosa un tuitaire irònic li responia: "Magnífica idea. Podria dir-se Parlament". I tenia tota la raó del món; i és que potser se'ns ha oblidat per a què serveixen aquestes taules de diàleg anomenades parlaments. LLástima que en comptes de dialogar, al parlament si vagi a insultar i desqualificar l'adversari. Potser en comptes de Parlament se li hauria de dir com a les sortides d'algun camp de fútbol. Vomitori, ja que parlar poc si parla, però vomitar....


SHARE THIS

7 comentaris:

  1. Magnific article aquest teu.
    Vomitori. Llàstima que haguem de votar per vomitar; ai no, és per a que els altre vomitin, no nosaltres. De tota manera els puristes dirien "perbocar"

    Haurem de fer-los fer primer gàrgares (per fer cura de la gola) i després classes de lenguatge oral o fins i tot retórica. Potser llavors tornarà a ser PARLAMEMNT.

    Salud, Francesc.

    Anna Babra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que diu: gomitar. I la Caixa deia: parlem?

      Elimina
    2. Parlem? Amb el caixer. Seran capaços de posar-los-hi veu?

      Gomitiu¡¡¡¡

      Anna Babra

      Elimina
  2. "Magnífica idea. Podria dir-se Parlament ¡¡¡

    És cert ¡¡¡¡ ostres...no me había dao cuenta ¡¡¡

    ResponElimina
  3. No et preocupis, els nostres polítics tampoc se n'han adonat, encara.

    ResponElimina
  4. Como aficionado a los toros(ya no), reclamo la palabra vomitorio para el túnel debajo de las gradas, por donde entraban y salían los aficionados, que por cierto recuerdo con vomitajos y orina(prohibido hacer aguas menores).
    El parlamento debería ser lo más parecido a las ferias de ganado, de mi niñez, después de hablar, un apretón de manos con un billete de 500 pesetas como muestra de compromiso.

    ResponElimina
  5. A mi, vomitorio me sonaba de Manolo un merengón que interpretaba Xavier Grasset en el minoría absoluta, y se refería a los vomitorios del Bernabeu.

    Un vomitorio es un pasillo situado debajo o detrás de una grada de un anfiteatro o un estadio, a través del cual grandes multitudes pueden salir rápidamente al acabar el espectáculo. Para variar viene del latín.

    ResponElimina

BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ