19 de juny de 2021

SALVADOS AL SENEGAL


I a la vista d'aquesta ingent multitud d'éssers humans bracejant amb prou feines en l'aigua per arribar a la Península com nàufrags desgraciats i desatesos, a la vista d'aquest paisatge tan ple de vergonya col·lectiva, Gonzo se n'ha anat a l'Àfrica, al Senegal en concret. - Ferran Monegal 

Ah! Li ha sortit un programa (Salvados, La Sexta) que hauria d'emetre a tot Europa. Passejant per les platges de Dakar --repletas de pescadors que ja no poden pescar perquè les grans flotes japoneses i xineses han arrasat els caladeros-- va comprendre que els fluxos migratoris mai van a parar. «Malgrat la seva pobresa, qualsevol té avui accés a un mòbil, o a una tele» li deia el periodista José Naranjo, que porta 10 anys vivint allà.

Efectivament. Abans estaven aïllats en la seva misèria. Avui ja saben, i veuen, per les pantalles, com vivim a Europa. I és clar, es pregunten: ¿i per què nosaltres no podem? I es llancen a l'aigua, com sigui, a la recerca del seu somni, absolutament legítim. En el seu periple, Gonzo es va trobar amb Gonzalo Fanjul, un gran expert en migracions. Ha estudiat, ha investigat, coneix les causes d'aquesta pobresa a fons. Li deia a Gonzo: «Europa ha lliurat a Espanya, en els últims anys, 850 milions d'euros. La majoria d'aquests se'ls emporten Indra, Amper, Eulen i ACS. L'objectiu es diu control migratori. La política migratòria està concebuda perquè la gent no arribi. El missatge és aquest: no, mai, mai. I si algú ho intenta, farem que arrisqui la seva vida». O sigui, 850 milions d'euros per mantenir els migrants submergits en el mar, amb l'aigua a coll.

Li explicava Fanjul a Gonzo l'immens error dels que impulsen tramposament la idea que els migrants ens treuen la feina. «L'emigració és l'única garantia que tu i jo puguem cobrar algun dia la pensió de jubilació», reblava.

Ah! Europa, aquesta anciana dama tan envellida, aquest Balneari decadent amb els seus índexs de natalitat per terra. Si no arriben els migrants, qui tirarà de les nostres cadires de rodes? De tot això ja en parlaven fa 50 anys enrere Léopold Sédar Senghor, Aimé Césaire..., aquells grans africanistes que van encunyar la paraula negritud com a valor universal. Però ¿qui es recorda avui de Sédar Senghor o de Césaire? Avui menciones aquests noms a la tele i es creuen que estàs parlant de l'Festival d'Eurovisió. Bona feina la de Gonzo, haurien de passar-ho un cop a la setmana a totes les cadenes d'Europa.



SHARE THIS

2 comentaris:

  1. Mientras haya la ilusión de mejorar de calidad de vida no acabará la migración.
    Todos tienen el mismo derecho, sino que se lo pregunten a los estudiantes de Medicina y Enfermería que hay por cientos en los hospitales ingleses y alemanes.
    salut

    ResponElimina
  2. També en l'emigració hi ha nivells diferents, migrants, inmigrants i desplaçats.

    https://www.lavanguardia.com/opinion/20210620/7543302/tragedia-inaceptable.html

    ResponElimina

BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ