Que els mascles tenen la culpa de tots els mals és cosa sa­buda i, com a tal, indiscutible. El canvi climàtic, sense anar més lluny, no és altra cosa que una de les conseqüències de la maldestra manera de fer dels homes, que, incapaços de lligar curt la seva ­naturalesa predadora, es comporten sempre i a tot arreu com una plaga de llagostes.

Alguns senyors intenten dissimular la seva condició de botxins del planeta i fer propòsit d’esmena fent-se passar, amb més voluntat que encert, per feministes. És un esforç sempre inútil. La màcula del pecat original no s'esborra amb dos articles i quatre piulades. Purgar les maldats dels ancestres no pot ser tan fàcil. La factura acumulada és tan llarga que resulta inassumible i només pot abonar-se embargant definitivament la condició masculina.

L’única esperança que ens queda per revertir tanta catàstrofe és la feminització del planeta. Així ho considera el feminisme de darrera generació que aspira no només a plantar cara al masclisme, sinó a redimir la galàxia sencera sobre la base que hi ha una manera pròpia de fer les coses només a l’abast de les senyores (governar, consumir, produir, educar, jugar o qualsevol altre verb del diccionari) i que és forçosament millor.

Corrupció? S’acaba eliminant de l’equació l’ambició, que és un atribut patriarcal. Desigualtats? Un record del passat en un món de dones. Fracàs escolar? Inexistent amb una pedagogia purgada d’atributs masculins. I així tot. I tot és tot. També la nova factura de la llum, que pretén fer-nos planxar la roba entre les dotze de la nit i les sis de la matinada per estalviar-nos uns euros, no és més que una nova demostració del masclisme que tot ho esguerra. Així ho considera la vicepresidenta del Govern espanyol Carmen Calvo, que a la pregunta de si els espanyols havien de viure com vampirs a partir d’ara per fer front al cost del consum elèctric, va respondre que el veritable debat, “el ­temazo”, no és l’hora a la qual s’allisin les camises, sinó qui ho fa. La vicepresidenta es va refrenar perquè en realitat hauria pogut expressar-se així: el preu de la llum a ningú no li importa un rave mentre els senyors no canviïn la cervesa per l’aigua destil·lada.

La famosa dita italiana “Piove, porco governo!”, que serveix per atribuir qualsevol inconvenient a la maldestra actuació dels governs, s’ha universalitzat; però abans calia canviar-ne el subjecte per ajustar-lo a l’esperit del nostre temps. La fórmula que s’ha imposat és “Piove? Porco maschio!” (Plou? Porc de mascle!). I ara, si em dispenseu, vaig a planxar quatre camises, que els diumenges també surt més barat. - Josep Martí Blanch - lavanguardia.cat