¿I els milers, o milions i milions d'espècies d'animals i vegetals, que s'han extingit abans de l'aparició del primer fum industrial? - Joan Fuster. 


I resulta que avui és el dia mundial del medi ambient. Tocarà doncs parlar-ne més del que se'n parla més del compte del que es fa cada dia, dient cadascú la seva, desbarrant bastant la majoria, espantant a la gent, i oblidant-nos demà mateix del tema quan toqui parlar d'una altra cosa, com va succeir amb la capa d'ozó que no sé com està l'assumpte puig - alló que deia - ja no s'en parla. Se li fa difícil a un sabadellenc com jo evocar el seus records de petit, de fet la imatge que em ve al cap de la ciutat eren les xemeneies traient fum a tot drap, i els telers contaminant acústicament dia i nit a qualsevol baix d'un edifici. Com n'estava de plé de merda el Ripoll, que més que un riu era una claveguera amb vistes i que baixava de segons quin color tintaves les prendes a Rentapren. Sincerament, se'm fa dificil entendre que una cosa tan ridícula com nosaltres pugui ser l'ùnic causant del canvi climàtic en el planeta. El meu entorn estaba molt més contaminat quan era menut que no pas ara, encara que ja sé que no és així a molts altres llocs del planeta.
La percepció és que aixó va tot sol fem el que fem els homínids, tot i que ja entenc que quan menys contaminem millor, i totes les mesures que es prenguin i es posin en pràctica seràn bones per a tothom, però d’aquí a donar la culpa del canvi climàtic global només a l’home hi ha un pas molt gran, encara que cada vegada hi té més part de culpa. Però cal recordar què no hi ha res que no hagi passat abans, com quan el gel arribava als Pirineus cobrint tot Europa, o el Pol Nord tenia un clima tropical, ¿devia ser potser culpa dels neanderthal o d'algun antecessor seu?, o possiblement fos culpa d'algun primitiu independentista català. I suposant que suposessim que ja és molt suposar que la culpa es tota nostra, em fa gràcia aquells que diuen com mes d'una organització que hi ha que ens diu "SALVEM EL PLANETA", lo qual demostra que no saben de que va tot plegat, car al planeta li és igual 40º sobre zero o sota zero i que la platja estigui a la Barceloneta o a Sant Feliu de Codines, tot i que sembla que fins i tot aquests han entés que encara que es desglacin els pols el nivell de l'aigua dels oceans no pujarà, o bé ho fara d'una manera imperceptible. És la teoria simple però real del glaçó dins el got de whisqui. 
Si les prediccions dels entesos sobre el CFC i el seu efecte sobre la capa d'ozó haguessin estan certes, a hores d'ara ja no n'hi hauria ni la capa d'ozó ni l'especie humana. Recordo nens a Australia fa 30 anys anant a l'escola amb ulleres i tapats per no ser afectats pel sol per culpa del forat a la capa d'ozó, que deien els experts que aquests gasos CFC tardarien 30 anys a arribar a afectar l'atmosfera. O els altres entesos que deien que a l'any 2000 ja no hi hauria petroli, que s'hauria acabat. I els dinosaures? ni tan sols hi havia l'home quan es varen extingir, de qui va ser la culpa, de Hans Hörbiger?

Mentrestant el planeta, aliè a nosaltres va fent la seva –afortunadament – i ens ofereix imatges com aquesta fotografia que vaig fer dissabte passat al Torrent de Colobrers. Si fos catastrofista afegiria.... La podré fer d’ací a cinquanta anys?. Doncs no! però serà perquè ja no hi seré, i aixó no és ser catastrofista ni negacionista, és tracta purament de ser realista, de fixar-s'hi, vaja.