Amb el trassumpte de l'assumpte de la llum, la cosa ha arribat a tal punt que m'he començat a plantejar la possibilitat d'utilitzar la violència contra la pròxima persona que faci broma amb la cosa aquesta de posar rentadores i planxar la roba de matinada. La quantitat de memes, - alguns graciosos - sobre posar rentadores a les tantes de la nit ja comencen a afartar, ve a ser com el fet que a la televisió cada vegada que parlen de vacunes ensenyen a algú que l'estan punxant, els aprensius estàn encantats amb aquest espectacle.

I és que son molt pesats. Suposo que com jo tots teniu un cosí o un cunyat pesat, que explica sempre el mateix acudit fins que arribes a abominar d'ell. El tiet Pere vivia a Montpellier, però un cop a l'any baixava fins a SBD amb la dona i els fills a veure la familia, i aleshores després de dinar, explicava sempre l'acudit del bany txec, el mateix acudit durant més de 30 anys. L'acudit del bany txec és molt beneit,  i quasi l'he oblidat, anava d'un senyor que diu: la meva dona és molt polida, sempre que acabem de fer l'amor es dona un  bany txec. Un bany txec? li preguntàvem tots malgrat saber la resposta. Aleshores ell s'enriulava, que és el pitjor que es pot fer en explicar un acudit, i deia, Si! s'asseu al bidet, engega l'aixeta i s'esvandeix la xona amb la ma, txec, txec, txec, i au tots a riure.

Amb l'assumpte aquest de la llum, crec que serien necessaris menys memes, menys banys texcs, i més hosties, perquè aixó només es pot arreglar a hosties. Algú s'hi apunta? No!, ja sé que no, qui més qui menys té alguna cosa a perdre, i així no es fan mai les revoltes. I ja que parlo de banyar-se, m'en vaig a veure l'ou com  balla a Sant Félix que enguany és el primer que el fan ballar després de molts anys, espero que encara s'en recordi de ballar, encara que jo diría que més aviat salta, i no se si hi arribaré a temps, a lo millor ja ha deixat de ballar, com gairebé sempre, arribo tard, o com deia Serrat amb la puta sensació d'arribar tard.

Per si l'ou ja no balla, deixo aquesta foto de mossen Farrés en el moment de col·locar l'ou; moment immortalitzat per Victòria Rovira del diari de Sabadell.