El professor de Princeton, Àlex Mas, fill de l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, ha publicat un llarg fil a Twitter en anglès denunciant la repressió del Tribunal de Comptes espanyol contra el seu pare i els altres trenta-cinc càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior. Comença alertant que “d’aquí a dues setmanes, la casa dels meus pares, la seva pensió i el seu compte bancari poden ser embargats per les autoritats de l’estat, sense el procés pertinent”. Mas, que va ser també director associat de l’Oficina de Pressupost del govern de Barack Obama, relata el procés català i la repressió per part del govern espanyol fins arribar a traspassar tots els límits com és el clar abús per part del Tribunal de Cuentas, que alguns nomenen Truibunal de ajuste de Cuentas, un Tribunal mñes que sospitos de nepotisme a l'hora de nomenar els seus membres, i on hi deambula entre altres especímens Margarita Mariscal de Gante.

Más, denuncia la politització dels tribunals espanyols i la seva arbitrarietat subratllant que “no hi haurà judici. Simplement s’imposa una sanció. Els recursos duraran anys i poden arribar al Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea, però el truc és que mentrestant l’acusat haurà de dipositar una garantia per l’import total sol·licitat.” Apunta que “com que la sanció podria superar amb escreix el patrimoni net combinat de tots els acusats, els podrien embargar tots els béns personals, actius i ingressos. Serà una expropiació total i arbitrària.”

Honorable Andreu Mas-Colell - Jordi Amat - lavanguardia.cat

El 3 de juny es va publicar número de Nature. El tema de portada era una investigació de física quàntica que, segons traduïa aquí Leyre Flamarique, ha de permetre una distribució de la informació extremadament segura a través de les actuals infraestructures de telecomunicació. S’hi treballava des de feia quinze anys i ha estat ara quan per fi s’han obtingut uns resultats reconeguts per tota la comunitat internacional. Els científics que ho han aconseguit treballen en un dels nuclis de recerca més importants del sud d’Europa: l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels. Fa una setmana vaig saludar el seu director, el professor de la UPC Lluís Torner. Li vaig preguntar quants científics treballen a l’ICFO. Quatre-cents de tot el món, em va contestar. Li vaig preguntar qui va tenir la iniciativa institucional de crear l’institut l’any 2002. L’Andreu, va respondre. Als qui compartíem taula no ens calia saber els cognoms. L’Andreu és el professor Mas-Colell.

Aquest Nadal l’editor Xavier Folch –un dels nostres millors amics– em va recomanar el llibre Quan el franquisme va perdre la universitat. Explica amb nova documentació una de les iniciatives més destacades del combat contra la dictadura: la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants. El primer capítol del llibre l’escriu Andreu Mas-Colell. Hi explica que a finals del curs 1963-1964 va ser detingut, empresonat i jutjat al Tribunal d’Ordre Públic en tant que membre del comitè d’estudiants de la Universitat de Barcelona. Malgrat el càstig, no va abandonar el compromís. A començament del curs 1965-1966 l’estudiant de l’últim curs d’Econòmiques va ser nomenat responsable d’aquell comitè i, exercint la seva responsabilitat, va viatjar a París amb passaport fals, es va reunir amb l’executiva del PSUC i la breu ­trobada va activar la dinàmica que mesos després catalitzaria amb la Caputxinada. Andreu Mas-Colell, que havia après a pensar a les classes de Manuel Sacristán, encara recorda l’impacte d’escoltar l’ indesinenter Jordi Rubió als Caputxins i així sentir-se part de la gran tradició del catalanisme culte i liberal.

El Tribunal de Comptes ha decidit arruïnar l’intel·lectual més brillant del país

Poc després començaven vint anys de trajectòria de màxim nivell als Estats Units –Minnesota, Berkeley, Harvard–, que va decidir tancar per posar el seu talent al servei del país atenent la proposta del president Pujol: impulsar des de la Generalitat un pla integral de recerca universitària i innovació. Probablement l’acció política de Mas-Colell ha estat la més brillant realitzada per un conseller durant l’últim quart de segle. Allò que en bona mesura permetrà a Catalunya seguir sent un referent de la ciència a Europa és gràcies a les seves decisions: donar suport a la UPF, activar el programa Icrea, apostar per centres de recerca com l’ICFO o el Supercomputador. La segona etapa al Govern, dirigint el Departament d’Economia, coincideix amb la crisi del deute i la necessitat d’uns ajustos pressupostaris com a condició necessària per a la sostenibilitat de l’autogovern. Qui vulgui comprendre aquell període ha de llegir Turbulències i tribulacions, de Carreras, Planas i Mas-Colell. L’ha de llegir qui vulgui entendre per què la Generalitat, ofegada pel Ministeri d’Hisenda, va apostar pel procés.

I ara el dinosaure amb caspa que és el Tribunal de Comptes ha decidit arruïnar Andreu Mas-Colell. A d’altres i també a ell, que segurament és l’intel·lectual més brillant del país. És repugnant. Aquesta institució nuclear, que es singularitza pel seu nepotisme descarat, normalment denuncia amb molt de retard irregularitats dels partits polítics. Mai o gairebé havia pres una decisió per altres delictes que afecten polítics. Ara sí. A l’ombra, un sector reaccionari de l’Estat està defensant una oligarquia provant de destruir trajectòries exemplars. Una vida que, en el cas de conseller Mas-Colell, ens honora.

A tall d'inventari, recordar que Andreu Más-Colell va ser Conseller des del 29 de desembre de 2010 quan va prendre possessió del càrrec que va exercir fins al 14 de gener de 2016, sota el Govern d'Artur Mas.