18 de juny de 2021

PAGAR PER PIDOLAR...



Aquesta noticia la vaig publicar fa un parell d'anys a Collonades. L'he recuperat perquè té a veure amb el que comentava ahir sobre la desaparició del diner físic i com a Suecia ja havien solucionat les dificultats que li podia  ocasionar aquesta mesura als pidolaires, i en general a la gent que demana pel carrer.

Pagar per poder pidolar. A Eskilstuna, una ciutat d'uns 100.000 habitants a un centenar de quilòmetres a l'oest d'Estocolm, les persones que demanen almoina estan obligades a sol·licitar una llicència a la policia, previ desemborsament de 250 corones (uns 23,5 euros). És el primer municipi de Suècia que opta per aquesta via per intentar acabar amb aquesta pràctica, eludint així el terme prohibició, tot i que per a molts dels captaires suposarà, en efecte, una prohibició. Segons la nova normativa, qualsevol que vulgui "recaptar diners passivament" als carrers i places públiques d'Eskilstuna ha d'omplir una sol·licitud -remarcant, com a facilitat, que ho poden fer també en línia-, encara que l'organització benèfica Stadsmission alerta que moltes d'aquestes persones són analfabetes. A més, hauran de presentar un document d'identitat vàlid. I, quina vigència tindran aquestes llicències? Segons informa la televisió pública SVT, la policia ha conclòs que poden tenir una validesa màxima de tres mesos, tot i que encara està per determinar cada quant s'han de renovar els permisos. Es debat fins i tot si podrien ser llicències d'un dia, un extrem pel qual es decanta l'alcalde de Eskilstuna, el socialdemòcrata Jimmy Jansson, tot i que subratlla que es tracta d'una decisió policial, informa el diari Aftonbladet.

Aquesta normativa va ser votada a juny de l'any passat per la coalició de govern del Partit Socialdemòcrata, Moderats (conservadors) i Partit de Centre, amb el suport també del partit xenòfob Demòcrates de Suècia. L'alcalde va defensar que aquesta mesura havia de servir per ajudar els captaires a entrar en contacte amb Stadsmission i altres organitzacions de beneficència, o bé "ajudar-los a tornar a casa". La normativa hauria d'haver entrat en vigor a l'octubre, però ha estat encallada en els tribunals fins a mitjans de juliol, quan va rebre la llum verda definitiva.

Els captaires d'Eskilstuna hauran de pagar 23,5 euros cada tres mesos per poder pidolar

De moment, la policia no ha rebut cap sol·licitud, i des Stadsmission asseguren que probablement els afectats -es calcula que hi ha entre 30 i 50 persones demanant almoina als carrers de la ciutat- no són conscients d'aquesta nova ordenança, tot i que el consistori afirma que ha fet arribar fullets informatius a les organitzacions socials, les botigues i centres comercials i els guardes de seguretat. "Ells (els captaires) no saben què està passant, probablement no ho entenen. Molts són analfabets, no coneixen cap altre idioma que el seu, és molt difícil comunicar-se amb ells", relata a SVT Tomas Lindroos, director de Stadsmission a Eskilstuna, que critica que la creació d'un permís implica l'acceptació i legitimació de la mendicitat i que suposarà un augment de la vulnerabilitat d'aquest grup, majoritàriament gitanos. Segons l'organització, s'exposen a ser explotats per persones que pretenguin guanyar diners a través de préstecs per pagar les llicències, alhora que les dones poden ser obligades a prostituir-si no se'ls permet pidolar.
Malgrat que la d'Eskilstuna és la primera ordenança d'aquestes característiques, no és la primera vegada que el debat sobre la mendicitat omple pàgines en els diaris a Suècia. El 2015, el Govern va arribar a plantejar una llei a nivell nacional per prohibir l'almoina, posant el focus en els que s'aprofiten dels indigents, replicant el deno-minat model suec de lluita contra la prostitució, que sanciona als que paguen per sexe . Finalment es va descartar, tot i que des de llavors han emergit propostes a nivell local. El primer municipi que va aprovar una normativa per prohibir pidolar als carrers va ser Vellinge, que engloba diverses localitats costaneres d'alt nivell econòmic situades a pocs quilòmetres al sud de Malmö. Va al·legar que els mendicants suposen una alteració de l'ordre públic perquè orinen i acumulen escombraries a les portes dels comerços, causant molèsties als clients. En aquest cas, també després de diversos mesos de periples judicials, el màxim tribunal administratiu de Suècia va donar el seu beneplàcit al consistori el desembre de l'any passat, creant així jurisprudència i obrint la porta al fet que altres ajuntaments apliquin normatives semblants. 

No deixa de ser un contrasentit, que un pidolaire disposi d'ùn telèfon intel·ligent, clar que a Suecia hi ha tambè polítics intel·ligents que preveuen i s'anticipen a les problemàtiques de les petites coses del dia a dia.


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. clar que a Suecia hi ha tambè polítics intel·ligents que preveuen i s'anticipen a les problemàtiques de les petites coses del dia a dia...."

    Ojo, que la observación es muy buena. El político debe anticiparse.
    En ocasiones, y ahora voy para allí, veo en TdC, en las colas, cuando salgo de cocinas, que hay personal con un celular Aple, de los buenos, de los buenos buenos, es cuando me pregunto si es normal, si estoy equivocado, si no habremos creado rutinas, ni no hemos habituado ...etc, etc, etc...
    En ocasiones estoy confundido.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, tots o quasi tots els marroquins i subsaharians tenen el seu móbil; és el medi de contactar amb els seus.

      Elimina
  2. Viene de antiguo,el control y aprovechamiento de los pobres y la prostitución.
    En el Quijote,ya se lee,que la zona del Potro en Córdoba,lo era de pobres ,putas y gente de mal vivir.Lo curioso,es que el Cabildo de la Catedral era el que cobraba,alquileres e impuestos,para ejercer ambos oficios(en Suecia el ayuntamiento,curioso).A cambio ejercia como vijilantes y protectores,igual que en Suecia.No hay nada nuevo.

    ResponElimina
  3. Los curas y las prostitutas siempre se han llevado bien.

    ResponElimina

BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ