💬No passa cada dia que el president del Govern espanyol comparegui al costat de la primera ministra de la República de Lituània i hagi de declarar que “una mitjana al punt és imbatible”, després de l’embolic que li havia muntat Alberto Garzón, ministre de Consum i especialista a ficar-se de peus a la galleda. M’imagino la seva amfitriona, Ingrida Simonyte, preguntant-li a Pedro Sánchez a l’acabar la conferència de premsa si desitjava que canviés el salmó del dinar oficial per un entrecot.

Espanya viu en la polèmica política. I quan no n’hi ha, algú se la inventa. Sovint sense que calgui l’oposició. Certament, Garzón no té l’agenda gaire atapeïda –abans el seu ministeri era una secretaria general– i aquesta vegada no li va passar cap altra cosa pel cap que gravar un vídeo on acusava la ramaderia de provocar el 14,5% dels gasos de l’efecte hivernacle i advertia que per obtenir un quilo de carn de vedella fan falta 15.000 litres aigua. I es preguntava: “Què pensaríeu si us digués que el consum excessiu de carn perjudica la nostra salut i el nostre planeta?”. Al cap d’un minut d’haver penjat el vídeo, se li van tirar a sobre des del titular d’Agricultura, Luis Planas, fins a un munt de presidents autonòmics, així com les organitzacions ramaderes i els sindicats agraris. Aquests li van recordar que el sector aporta dos milions de llocs de treball, el 2,3% del PIB i 9.000 milions a les exportacions. I que resulta “un model de transició cap a l’economia circular i la neutralitat climàtica”. Garzón va acabar el dia convertit en un steak tartar i amb la sensació que pot ser devorat en la propera remodelació del Govern. Ningú no va semblar recordar que el que va manifestar figurava en el pla Espanya 2050, presentat recentment pel mateix president.

La resposta de Sánchez a Lituània va tenir la seva gràcia: sense dir gran cosa, se li va entendre tot. També podia haver citat Homer Simpson quan en un capítol demana al restaurant el filet més gros que tinguin. “I per beure?”, li pregunta el cambrer. Homer respon: “Mandonguilles”. Vaja, que va fer un Josemari quan en evident estat d'embriaguesa, l'homenet va dir alló de usted no es quien me tiene que decir a mi lo que debo beber o no.- Màrius Carol. Però, sempre hi ha un però, en primer lloc el 'chuleton' no es una carn que estigui a l'abast de la xusma, és cosa de rics, i en segón, a mida que et vas fent gran ja abomines d'aquesta obscena quantitat de carn, i ja et van més les verduretes o una mesura raonable de carn, no una tona. Garzón no va dir cap bestiesa, sinó que té tota la raó en aconsellar un consum raonable de carn. Planas l'exministre, atés ha estat cessat aquest cap de setmana, segons en Josep Cuni li havia tret els colors a Garzón, però Planas ja no és ministre i Garzón continua, és la Política Cuní.