EL CEL SERÀ FRANKENSTEIN

Reflexiona Plàcid García-Planas a Cabaret Voltaire (la vanguardia), sobre el color de cel i el canvi climàtic. L'escalfament de la Terra és ja inevitable. Per no extinguirnos, potser hàgim de injectar artificialment partícules reflectants a l'estratosfera. Seguirà sent el cel blau?

"Esquitxat de esponjoses núvols de llana, el cel és aquest matí blau intens a Mas Rabell, el camp on la família Torres estudia les vinyes per quan Frankenstein acabi arribant: l'adaptació del cultiu del raïm a l'inquietant escalfament del Planeta.

Frankenstein, de fet, es va començar a escriure en el cel. Al cel d'Indonèsia, el 10 d'abril de 1815: l'erupció de la muntanya Tambora, a l'illa de Sumbawa, va vomitar més de cent milions de tones de gas de sofre i partícules que es van dispersar per l'estratosfera. Sepultar el sol i van refredar l'hemisferi nord. A l'any següent, aquestes partícules van arruïnar les vacances a l'escriptora Mary Shelley. Les incessants pluges provocades per aquest vòmit en l'altre extrem del món la van obligar a no sortir de la vila que havien llogat a Suïssa. I la noia, de 19 anys, va aprofitar el confinament per escriure narracions fantasmes amb els amics. Ella va parir a Frankenstein.

Fem el que fem, ja estem arribant tard per frenar el monstre: la temperatura augmentarà i farà de la Terra un microones. I podem arribar a un punt en què no tinguem una altra que baixar artificialment els efectes dels raigs de sol. Inventar-nos volcans. Convertir el cel en un Frankenstein que eviti la nostra extinció.

De forma natural, un volcà fica en l'atmosfera diòxid de sofre, que en unes setmanes s'oxida formant àcid sulfúric. La partícules microscòpiques d'àcid sulfúric es mantenen suspeses a l'estratosfera fins a diversos anys i envien la llum del sol de tornada a l'espai. Això provoca un descens de la temperatura, postes de sol fantàstiques i -de vegades- fam. Si el tema de l'escalfament es posés molt lleig, ¿serem tècnicament capaços d'injectar algun element en l'estratosfera per evitar que ens fregim? I no menys important: ¿tenim els humans el dret a fer-ho?

La periodista Elizabeth Kolbert, premi Pulitzer, parla d'aquesta angoixa en el seu últim llibre, Sota un cel blanc. Com els humans estem creant la naturalesa de el futur. "Si en algun moment la gent demana que es faci alguna cosa de seguida, em temo que no tindrem a mà més eines que les de la geoenginyeria estratosfèrica", afirma Frank Keutsch, científic de el Programa de Recerca en Geoenginyeria Solar de Harvard, el millor finançat de tots els equips que ja estan en l'assumpte. Seria ràpid i relativament barat. El podríem fer amb avions capaços de elevar-se a 18.000 metres carregats amb 20 tones de... de què? Amb quina partícules reflectants hauríem de vetllar l'estratosfera?. Potser el millor material -va de debò- sigui el diamant. L'inconvenient és que acabaria caient sobre la Terra i plouria pols de diamant: l'esmorzar somiat per Audrey Hepburn.

Una altra opció seria la volcànica: ruixar amb diòxid de sofre. La pega és que provocaria pluja àcida i disminuiria la capa d'ozó.

Per Keutsch, el menys dolent seria injectar carbonat de calci, molt abundant en la naturalesa, principal component de la pedra calcària i fonamental en la producció de el ciment. Empolvorar l'estratosfera com si fos el rostre de Maria Antonieta. Tot és inquietant. Com més partícules s'injectin a l'estratosfera, més gran serà el perill de reaccions desconegudes i abismals. Què serem capaços de desgraciar abans de desaparèixer com a espècie?

El climatòleg Alan Robock, contrari a intervenir en l'estratosfera, tem que el refredament acabi venint per una mica més sòrdid: una guerra nuclear. L'escalfament del Planeta, amb la falta d'aigua i collites, pot provocar tensions mai vistes. Només amb que l'Índia i el Pakistan es llancessin cadascuna cinquanta bombes atòmiques -l'1% de l'arsenal mundial-, el planeta entraria en un hivern nuclear. Davant aquest escenari, Frankenstein semblaria Snoopy.

¿Acabarem creant una naturalesa artificial per salvar la pròpia naturalesa? Si modificar artificialment el clima salvés la majoria d'ecosistemes naturals, ¿podríem seguir qualificant a la naturalesa de natural?

I, al revés, cosa que la premi Pulitzer no es pregunta, però jo sí: si l'ésser humà és un producte de la naturalesa, no és d'el tot natural el procés pel qual estem dinamitant la pròpia naturalesa? És que no va ser natural l'enorme meteorit que va acabar amb els dinosaures i els ecosistemes naturals llavors dominants a la Terra?. Davant de tanta incertesa, els geoingeniers solars tenen una cosa clara. Si injectem reflectants a l'estratosfera, el cel deixarà de ser blau. Serà blanc. I gaudirem de capvespres espectaculars, similars als que ens ofereixen les erupcions volcàniques. L'esclat de l'Krakatoa en 1883, també a Indonèsia, va tenyir de vermell i groc els capvespres d'Oslo: els colors amb els que uns anys després Edvard Munch pintaria el cel del crit.

Potser Frankenstein ens té reservades per a Mas Rabell unes bellíssimes i immenses postes de sol. Però poso la mà a la temperatura del futur a que Mary Shelley hauria preferit una sola gota d'aquest vi i aquest blau.

El volcá indonesi Pequeño Krakatoa esclatant el 23 de diciembre de 2018 -  Nurul Hidayat / AFP

El nom de Cabaret Voltaire que dona García-Planas a la seva secció no és casual, sinó causal.