💬Es veia venir que això dels adolescents que en plena crisi de la Covid s'en van al famós hotel de Palma acabaria malament. En plena crisi per Covid diversos joves de tota Espanya se'n van anar a Mallorca per celebrar-hi que havien acabat el curs. Eren viatges organitzats per agències i empreses, no per les escoles ni els instituts, i incloïen macro-festes sense cap control, ni distància, ni de res, i on el virus hi va córrer més que l'alcohol i altres substàncies. Total, que quan les autoritats sanitàries balears van adonar-se'n del caos, van optar pel confinament, per evitar que la malaltia s'escampés encara més. Però tot i així es calcula que estem parlant de més de dos mil casos circulant per diverses zones de la península.

No calia ser molt espavilat ni expert en res, ni haver-se llegit el guió com Adam Driver a los 'muertos no se mueren': Aixó acabara malament -deia Driver-, per adonar-se que deixar a un jovent descontrolat, barrejant oci, alcohol i ves tu a saber, be, el que es diu be, no podia acabar. I el que sorprén és que algú es sorprengui de que aixó hagi passat, quan es veia a venir d'una hora lluny, i la primera irresponsabilitat és la dels pares d'aquests adolescents que els varen permetre la temeritat d'anar a aquest viatge. Mentrestant i enmig ja del desori, els joves que, abocats als balcons de l'hotel on es va decidir que passessin la quarantena, mostraven a la humanitat pancartes reclamant la seva Llibertat?, es negaven a fer-se proves PCR i alguns fugien de l'hotel. I els pares i mares sortien als mitjans parlant de segrest, que els seus fills estàven allà retinguts innecessàriament i contra la seva voluntat. Ves per on els principals culpables del desastre encara tenen la barra de protestar i acusar al Govern Balear, perquè aquí els més inconscients no han estat els fills sinó els pares, i més encara que uns i altres, la Jutgesa-epidemióloga en cap amb la seva decicisó.

A través dels mitjans vam saber que la positivitat de les proves fetes als joves aïllats a l'hotel era del 26%. O sigui, es va contagiar un de cada quatre. I dotze van acabar a l'hospital. Però això no va desmoralitzar la jutgessa-epidemiòloga en cap, que va ordenar que tothom tornes cap a casa. Però just sortir per la porta van donar positiu nou de les criatures que havien estat segrestades per l'administració balear. Nou de les trenta que van acceptar participar en un cribratge. Nou de trenta es preocuopant, no per la jutgessa que continua asseguda a la seva cadira impartint arbitrariament la llei.

Recomano llegir la carta oberta de la coordinadora Covid d’un dels instituts on estudien alguns dels confinats i que ha estat publicada pel Diario de Mallorca. Val la pena llegir-la, a destacar tant sols una de les frases que conté i que explica el moment en que els va dir als seus alumnes: “Marxeu a Mallorca en busca del coronavirus després que durant mesos, a l'institut, ens haguem deixat la vida perquè no us contagieu ni contagieu les vostres famílies”.

Que més es pot afegir? doncs que després d'un any i mig de pandèmia, en que se suposa que haviem de sortir-ne millors, han sortit molts semovents que no han entes res, i no em refereixo als fills, sinó als pares i mares dels adolescents presumptament segrestats.