La qüestió no està en si Déu existeix o no. Si jo crec que Déu existeix, això no prova la seva existència. Si no crec que existeix, això tampoc prova la seva inexistència. Si hem estat capaços de crear o d'imaginar-no's a Déu és perquè som capaços de concebre i de abismar-nos en la nostra propia invenció. Déu roman més enllà, enfortit en el seu misteri i protegit per el seu secret. Misteri i secret són només la distància entre una paraula acceptada i un vocable inacceptable..., o potser no! Segons Flavia Company, Déu, encara no existeix. 

El fet que encara no existeixi ho explica tot. Està en procés de creació. No s’assemblarà gens ni mica al que s’ha imaginat fins al moment. No serà pas un senyor heterosexual fill d’una senyora que no va tenir relacions sexuals per concebre’l. No serà blanc ni tindrà barba. No descansarà els diumenges i no serà pare ni fill ni esperit sant. No donarà suport a les discriminacions que els seus seguidors facin en el seu nom ni permetrà que s’enriqueixin a l’utilitzar-lo com a excusa. No parlarà de pecat ni de culpa. Per descomptat, no patirà cap crucifixió ni tindrà cap mena de megalomania.Les proves de selecció per ocupar el càrrec es donaran així que s’entrevegi el final del món. I just al revés del que sempre es va pensar, no serà el tal déu que l’hagi creat –és a dir, no serà causa primera–, sinó que serà el món qui creï el tal déu –o sigui, serà conseqüència última–.

Quedarà tot sol, com a testimoni de l’esdevingut al planeta. Recordarà tots els detalls de la vida abans de la seva existència, ADSE. No hi haurà qui escolti les seves narracions i per tant no hi haurà qui les escrigui o les contra­digui. No dictarà manaments, no farà por, no atendrà pregàries. Es preguntarà quin sentit té tot, d’on ve, qui és i cap a on va. Al cap d’un temps s’avorrirà i començarà a pensar en la possibilitat de crear un nou món, una flamant humanitat que, en comptes de caminar cap a la tecnologia, vagi cap a la igualtat; que en comptes d’anar cap al consum, vagi cap al repartiment de la riquesa; que en lloc de destruir el medi ambient, el respecti i n’aprengui; que en comptes d’arrasar, mediti; que en comptes de fomentar la por, expandeixi la confiança; que en lloc d’acumular, comprengui quan i quant és suficient. Serà un déu que aprendrà dels nostres errors i els solucionarà i que, així que hagi creat aquella nova humanitat, desapareixerà amb humilitat, sense més ni més, amb gratitud i goig per la seva missió. I arribarà la feliç era DDSE, després de la seva existència".