Jo, com que fa molt temps que penso que el millor que li podia passar al Barça, perdó, a un Barça assenyat, amb sentit comú, a una entitat que fos, això, més que un club, a una institució amb projecte, a una estructura que cregués en què pregona (o pregonava), que tingués bases sòlides, on els que manessin tinguessin criteri i no fossin només uns figures, on els tècnics sabessin el que volen, on els futbolistes, els nens, els joves i els adults no petonegessin tant l’escut i no obstant, estimessin, més enllà del seu compte corrent, la samarreta que porten, és que qui té tot el poder, qui l’ha exercit de forma dictatorial sense semblar que manava, qui ha tingut (gairebé) esclavitzat tothom, fora i dins el vestidor, se’n vagi, tinc tota una alegria al saber que Leo Messi i el seu entorn, incloent el treballador de l’oficina del jugador que paga religiosament i escandalosament el Barça i és el primer que apareix al iot dels Messi picant l’aperitiu, desapareixen de la meva vida. Sí, també de la professional, també. Però entenc que vostè, amic culer, soci, abonat, simpatitzant, fan, tingui ara la necessitat de lamentar-se (espero que sopi tranquil·lament i dormi com una criatura, ¡sisplau!) per la desaparició del noi, del futbolista, del ‘D10S’ que li ha donat tantes alegries. Vostè sempre se l’ha cregut i, per tant, és possible que, ara, estigui més decebut que ningú.  Ho explica Emilio Pérez de Rozas a el periódico.

No ho sé, deu ser que m'estic fent gran, o efectes col·laterals de la pandèmia, pero la marxa de Messi no em genera ni fred ni calor, més aviat indiferència, potser perquè fa un any quan el Burofax ja es va trencar l'encanteri, o perquè tinc assumit que tota época té el seu final, i el de Messi com el de Rossi que ha anunciat que es retira, era un final anunciat i esperat. Sap greu que sigui una sortida d'amagatotis, com no es mereixia el crac argentí, o potser si, potser és el final que és mereix ell i el club que li ho ha consentit tot tot i tot al llarg de 21 anys. Son on èrem, ha fet molt i molt bé la seva feina, millor que ningú, però tambè és cert que se li ha pagat amb escreix. Sospitós - per cert - el silenci a les xarxes de Piqué, tant locuaç normalment. Dona que pensar.

Es pregunta un suposat periodista ¿qui fara 30 gols sense Messi?-Potser no cal, l'Atlètico de Madrid va guanyar la lliga i ningú, ni Luisito va arribar als 30 gols, cal tenir en compte que sense Messi millorarà el joc col·lectiu, Depay te bona pinta tot i que Neymareja i és dels que farà amics a tots els camps. Griezmann sense Leo és un altre, ah! i sobretot, renovin a qualsevol preu al rebel Ilaix Moriba, car aquest és el bo, juntament amb Ansu Fati si el recuperem, i a qui se li hauria de donar el 10 de la samarreta. I ens queden Pedri i De Jong. Game Over. Tot està per fer i tot és possible. Qui ens ho havia de dir, i mira que haviem imaginat situacions de com seria el comiat de Leo Messi, però cap en que fos així de trist. O potser ha estat el correcte i el que havia de ser, res és el que sembla i el que queda palès és que Laporta ha exercit de President posant el Barça per davant de tot. Fins i tot del 10 i de Tebas.