Mossegar sense solta ni volta comporta el risc d’acabar prenent mal. Le diatribes contra Pedro Sánchez el mateix dia que aquest rebia els elogis d’Ursula von der Leyen,  Charles Michel, i Joe Biden dedicats al president, van despullar la incapacitat de Casado i també la del seu equip. No només es tracta de l’atac caricaturesc i continuat, d’ancorar-se en la negativitat, fins i tot a la deslleialtat, sinó de no saber llegir la situació, de desconèixer el paper que Espanya està jugant al tauler mundial. Els seus atacs només engrandeixen Sánchez i reforcen una imatge mesquina i miserable del Pp.

Mentre, el llençador de pinyols d'oliva, en el summum del deliri diu que ja tenen format el Consell de Ministres per quan governin, a falta de dos anys per les eleccions. Aixó si que és optimisme. El noi deu haver sentit a parlar d'alló del Govern a l'ombra d'Illa, peró no ho ha acabat d'entendre. Els 'spin doctors' actuals són així.

No només el Govern, l’oposició també dona la mesura d’un país. I les seves possibilitats d’emprendre amb èxit els desafiaments que el país té. El bloqueig del poder judicial per part del PP és el reflex d’un partit que continua sense deixar anar els amarratges de l’immobilisme, el mateix que el porta a obstruir sistemàticament la renovació del Consell General del Poder Judicial, o acatar sense presentar recurs una sentència del TSJM i tornar a col·locar Millán Astray en la llista de carrers madrilenya. Mori la intel·ligència.