Des que va sortir la primera edició el 26 d'octubre de 1978 he comprat cada dia 'el periódico', primer en castellà i després quan va sortir en català. De fet prefereixo la Vanguardia, però com a casa en paper qui el llegeix és la Nuri i a ella li agrada el Periódico, és el que comprem, ja ho dic, cada dia, since 1978. A partir d'avui hi ha continguts que ja no pots llegir a la versió digital, sinó és pagando que es gerundio. De fet, a la Vanguardia ja pago 5,98 euros cada mes per accedir al seu contingut. Però amb el periódico no ho penso fer, ja sé que ells això no ho saben ni els importa, però la meva fidelitat com a consumidor diari des de 1978 crec que em dona dret a accedir al seu contingut digital sense pagar res. Ja no miro l'Ara pel mateix motiu, i ja veig que hauré d'afegir el Periódico a la llista de digitals als que ja no tindré accés.
Només afegir que tant el Periódico com la Vanguardia, pretenen cobrar per accedir a unes edicions digitals que maltracten sistemàticament, sobretot la Vanguardia. No han encara acabat d'entendre com han de presentar el format digital per fer-lo àgil i planer. Si encara tenen la secció de societat com un Hola qualsevol...
Antonio Franco i Antonio Asensio davant del primer ejemplar de 'el periódico' el 26 d'Octubre de 1978
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Es igual, tú ya haces un periódico y nosotros lo leemos. En catalán, tendrías que pedir una subvención.
ResponEliminaSi hombre, a la que tienes una subvención ya estás obligado a la hora de informar. Nada, altruista que es uno.
EliminaSe está muriendo una época y nosotros resistimos adaptándonos a lo que podemos. Pasa en la prensa por doquier. Yo no me suscribo a pagar lo digital, lo siento. Y si desaparece el papel acaso también mi vista ya esté en mínimos. Qué se le va a hacer. Tampoco soporto los telediarios, toman como tontos a los espectadores. Pero claro, es que los hay y muchos. Y encima quieren ser de una modernidad tal en esas cadenas que descuidan la información de fondo para ofrecer lo superficial. Llevan el mismo camino que en los USA hace décadas. Sic transit todo.
ResponEliminaNo me hable de telediarios o informativos, en el tema de la Palma están que se salen, pero por debajo. Incluso los de Todo es mentira.
EliminaMon pare, que era molt de dretes, es comprava cada dia Las Provincias, un diari valencià de dretes, i els diumenges l'ABC. Jo per reafirmar-me, o pel complex d'Èdip, em comprava El País. No vaig heretar la tendència política però si la costum de comprar cada dia la premsa. Quan vaig arribar a Catalunya em vaig quedar bocabadat de veure la varietat de la premsa, i la qualitat, a més a més en català. Al principi em comprava un dia La Vanguardia, un altre Avui, El Periódico, Ara ... vaig triar Ara perquè era el que mes s'ajustava als meus gustos. Jo crec que l'objectivitat no existeix, cada diari te la seva tendència, cadascú agafa el que mes li agrada per els periodistes, pel format, per les fotos ... pel que sigui. Últimament amb els mitjans digitals no mes mel compro de paper de tant en tant, i en digitals el que més m'agrada és VilaWeb.
ResponEliminaQuasi no en queden kioscos de premsa, també es tanquen llibreries ... els temps van canviant
A l'Ara hi havia un periodista pel que sentia devoció, un profesional honest on els hi hagi, Carles Capdevila, ja traspassat, també hi ha l'Antoni Bassas, pero l'Ara també és de pagament el digital, només pots llegir uns pocs articles al mes.
EliminaSigo con la Vanguardia.
ResponEliminaPero todo cambia.
Salut
Jo estic suscrit, com ho explico, amb un pagament de 5,98€ al mes que em dona dret a llegir tots els articles.
EliminaSalut.