💬
Ho comentaba fa uns dies en Miquel a Tot Barcelona. Al mercat de Sant Antoni hi ha cruising. Quina mania a posar noms anglesos a tot, encara com no li diuen St.Anthony's Market, ja posats. No sé com se'n deia abans d'això de lligar als lavabos d'homes. Al Parc Catalunya de Sabadell, hi ha un vellet impecable, net, polit i endreçat amb la seva gosseta Marylin que es passa els matins als lavabos a la recerca del temps perdut, però es tracta d'un cas aïllat, i la veritat és que l'home em fa fins i tot llàstima, quasi que l'acolliria i me l'enduria a casa, però no sé si a la Nuri li faria massa gràcia. Que malament ho devia passar durant el confinament en què els lavabos públics estaven tancats,

Quim Monzó que és del barri, parla avui del cruising en el seu artìcle i em sorpren que no empri un mot català per definir-lo. L'origen etimològic del terme cruising és una mica confús: hi ha qui defensa que prové del neerlandès 'kruisen' que significa 'creu' i fa referència a dos persones que es creuen en un lloc o creuen les seves mirades, donant-se el consentiment per practicar sexe casual. Per tant del cruising se'n podria dir, trobades lúbriques, o breus encontres lúbrics, o trobades casuals, ara que tot són sigles TB, BEL o TC, però de moment haurem de seguir amb el Cruising. L'article té un final infeliç pero reali com la vida mateixa. Un article que es podia haver titulat: Vine al mercat, reina.

CRUISING A SANT ANTONI - QUIM  MONZÓ

Des de fa dies, al barri corre la brama que als lavabos del mercat hi ha cruising. Algú va veure la notícia a la tele. De manera que em poso la camisa hawaiana, uns pantalonets curts, unes vambes molones i me n’hi vaig. Tradicionalment els lavabos han sigut puestos idonis per al cruising. Si a l’urinari del costat –amb tots els altres buits– s’hi posa un senyor que et mira la tita sense dissimular gaire, vol dir que has encertat. El senyor està valorant el gènere i, si n’està interessat, serà ell qui farà el primer pas. Durant bona part del segle passat, els lavabos soterranis de la plaça Urquinaona eren els més prestigiosos de Bar­celona. Després van ocupar el primer lloc del podi els d’El Corte Inglés de la plaça Ca­talunya. Però no sols els ­min­gitoris serveixen. Els parcs de Montjuïc han sigut sempre un lloc molt cotitzat. I les ­àrees d’aparcament de les autopistes (no s’han de confondre amb les de servei). A destacar les de l’AP-7. De Bar­celona a la Jonquera (que és el tram que conec més) són un festival.

Tradicionalment els lavabos han sigut llocs idonis per al cruising

Al mercat de Sant Antoni, el problema és trobar els lavabos. La majoria de pictogrames indiquen que són als soterranis, on hi ha els pàrquings. Agafo l’ascensor. Baixo al soterrani -2 i no me’n surto. Convençut que, com més sota terra més possibilitats de vici, baixo al -4. Hi passejo una estona entre aquelles parets de color carabassa, amb un silenci tenebrós, i finalment torno a la planta baixa. En una parada de verdures i sucs de fruites –“dona vida al teu cos”– em diuen que són a l’altra banda, a Urgell-Manso. He passat tanta estona fent voltes que, com la reportera Fátima Plata de la televisió ­canària, ja em noto la bufeta plena. I llavors, a la porta del mingitori, topo amb un vell conegut, amb qui havia treballat a Catalunya Ràdio.

–¿Què? ¿Vens per lo del cruising?

–No, per la pròstata.