Un capellà anglès ha provocat un escàndol al organitzar un festival de cervesa al cementiri de l'església. No ha estat un botellót com els de la plaça Espanya, Gràcia o la platja del Bogatell durant les festes de la Mercè, que quedi clar, amb desenes de milers de joves i adolescents, saqueig de comerços, crema de cotxes i disbauxa generalitzat. Més aviat ha estat un botellot eclesiàstic, amb una mitjana d'edat al voltant dels seixanta anys i bastant ben ordenat, amb el propòsit de recaptar fons per arreglar el rellotge de l'església de la Mare de Déu a Stockton-on-Tees, un localitat de 85.000 habitants al comtat de Durham, nord d'Anglaterra.
I no s'han estat de res. El 'botellót' en qüestió ha durat quatre dies, una mena de Oktoberfest de Munic avançada al setembre i enmig de la bucòlica campinya anglesa, a mig camí entre Darlington i Middlesbrough, amb cervesa de 35 tipus diferents (ale, lager, negra, pilsen , belga, alemanya...) subministrada per la fàbrica local The Three Brothers, tot molt ecològic i de proximitat, i també 17 classes de sidres angleses i irlandeses per als que volguessin controlar la ingesta alcohòlica. Això sí, les pintes, a l'equivalent de cinc o sis euros, una quantitat que els participants en els botellons barcelonins considerarien una barbaritat. Però és que no es tractava d'un botellón qualsevol, sinó beneït per l'Església (encara que sense oferta d'indulgències), i en l'entès que era per una bona causa. Per descomptat, cap dels participants té la sensació d'haver comès un pecat, ni mortal ni venial.
"Lamentablement sempre hi ha un petit grup que li busca tres peus al gat i no vol veure les coses com realment són", ha respost el capellà a les crítiques. L'esfera del rellotge necessitava ser netejada i reparada, i el pèndol, automatitzat, un treball amb un cost d'uns deu mil euros que Anderson es va adonar que no podia cobrir passant el raspall. Així que després d'estudiar com altres esglésies "interactuaven amb la comunitat", va decidir organitzar el seu festival i va donar permís a la cerveseria de la ciutat perquè utilitzés la nau mil·lenària de Santa Maria la Verge com a celler provisional on col·locar els seus barrils i abocar les begudes.
Per no pagar a una empresa de seguretat -que hauria cobrat més del que s'ha ingressat pel festeig-, el sacerdot va encarregar a la pròpia cerveseria que s'encarregués del bon ordre i concert. "Tant entre les tombes com a l'interior de l'església hi havia nombrosos espais per seure i col·locar les taules d'una manera respectuosa amb l'entorn. La immensa majoria de la gent ho ha entès així i s'ha alegrat de la possibilitat d'aprofitar el bon temps, conèixer gent, fer amistats i gaudir d'una pinta. Malauradament, sempre hi ha esgarriacries". Ja sigui per unes coses o altres, aquí o allà, amb benedicció eclesiàstica o sense, els botellons generen polèmica. I és que hi havia unes quantes maneres de recaptar diners sense muntar una botellot en un cementiri, clar, que les coses que passen a la Gran Bretanya és queden a la Gran Bretanya. No em puc imaginar un sarao així a casa nostra...., ni que s'organitzes a Solsona.
Aquí no ,porque los cementerios, desde la ley Napoleónica(cuando nos invadieron),se exigió el traslado de estos fuera de las ciudades, como medida sanitaria. Como los franceses no invadieron Inglaterra,siguieron dentro y cercanos a las iglesias.
ResponEliminaPero mira por donde no es del todo correcto. Precisamente en Esplugues, lo poco de esto que hay en este pueblo, se hace precisamente pegado a la pared del cementerio. Es más la feria igualmente, se hace rodeando el cementerio. Así que tienen despiertos a los pobres finados , hasta altas horas de la madrugada.
Nadie se ha quejado, de estos botellones, ni siquiera los del cementerio. No ha habido nunca peleas, son jóvenes que sólo quieren pasar un rato agradable entre amigos, como es lo normal.Lo anormal son las peleas, de estos días en la Merced, que habría que estudiar, antes de mandar a la tropa ,no sea que tengamos que lamentar alguna desgracia, perdida de ojos y cosas así.
Podríamos decir parafraseando a Mecano: No es serio este cementerio... británico.
ResponEliminaA mi me gusta la Alaska...muevo la cabeza, muevo el peroné ¡¡¡
ResponEliminaCompte, que el personal asistent a la gresca te una edat i més d'un perone s'en pot anar en orris en un excés de moviment.
ResponElimina