La distopia com a gènere narratiu ha desplegat la seva influència gràcies a l'ociosa indolència i l'odiosa credulitat de l'espectador embadalit. Uns relats de pobre imaginació i desbordada fantasia elaboren les presumpcions de l'cientifisme i donen forma dramàtica a el codi cibernètic del transhumanisme.

En un espectre de la programació desfilen els zombis i en l'altre els androides. Els protagonistes de la fantasia distòpica expressen amb plasticitat els terrors apocalíptics i el consol de les promeses tecnològiques. El zombi enuncia la penosa certesa de la corrupció de la carn, la podridura dels cossos, la lenta agonia dels homes medicats i la venjança dels morts envejosos. Els androides, en canvi, ens mostren la saludable vitalitat d'uns mecanismes dissenyats per reparar-se a si mateixos i durar sense desmai ni fatiga.

Els zombis ulcerats que arrosseguen els peus amb la mandíbula penjant per les ruïnes d'un món desolat vénen a lamentar amb el seu gemec el fracàs d'un Creador incapaç de proporcionar-nos la immortalitat que veníem reclamant. Els androides, però, il·lustren les ofertes del fabricant de cossos resistents a la maledicció de la mort. Fa l'efecte que les plataformes televisives han trobat un filó i estan disposades a entretenir l'espectador i fomentar al mateix temps la seva confiança en l'al·legat doctrinal del cientifisme conductista.

No se sap amb certesa què ventall d'efectes secundaris desplega la ficció distòpica en la mentalitat col·lectiva ni com s'activa el mecanisme mimètic d'un espectador predisposat a adquirir hàbits, imitar conductes i adoptar idees que no comprèn. Atès que segueix causant desgrat la idea de morir-se el dia menys pensat i que ser devorat sota terra pels cucs és una cosa que no tothom accepta de bon grat, les prediccions del transhumanisme sedueixen a un públic encantat amb la propaganda de la ciència ficció.

La guerra cultural entaulada entre l'humanisme i els seus enemics, lliura en el camp de la ficció una decisiva batalla d'idees de la qual no tots els actors són conscients. El combat entre les criatures de la imaginació i els personatges de la fantasia cibernètica és més intens del que ha estat declarat. Aquelles criatures reflecteixen la vida insurgent de l'esperit creatiu, els personatges auguren la resignada derrota d'una humanitat trasbalsada. - Basilio Baltasar - lavanguardia.com