I ara resulta que aquest "el món ens mira", aquesta UE que esperava amb avidesa el moment d'abraçar una Catalunya independent no era el que ara anem sabent pels mitjans estrangers de fora. L'última, aquesta barreja de sainet i opera bufa que destil·la la publicació de les anades i vingudes de Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de Carles Puigdemont, amb personalitats russes pròximes a Kremlin. Res de Nalvany, va advertir Alay. Res de missatges a favor de el líder opositor a Putin, no sigui que a Moscou s'enfadin. Ni tan sols Puigdemont va seguir la consigna del seu delirant acòlit. Alay té molta raó:no es delicte buscar suport per a la independència a Rússia. L'univers de Puigdemont té, insisteixo, molta raó quan defensa la legalitat dels seus contactes amb Moscou. A més, sí, Rússia és un actor internacional molt rellevant de segle XXI. Que l'hi ho diguin a Litvinenko, o a Anna Politkóvskaya entre altres.

El problema no és la legalitat d'aquestes gestions, l'error és acostar-se a Rússia quan aspires a ser un nou Estat d'Europa,  Denota deliris de grandesa i suposa un error estratègic monumental, d'aquests que desprestigien el nom de Catalunya davant la resta del món occidental, al què se suposa pertanyem i els valors compartim. L'operació d'Alay és delirant  i desesperada. Ni a Ibáñez se li hauria ocorregut un acudit com aquest que més aviat li hauria de pertanyer a Eugenio. I el pitjor de tot és que alguns, mentre donaven lliçons de democràcia, estiguessin disposats a convertir el 'Procés' en un instrument en mans de Kremlin. Només queda esperar que s'aixequin les veus indignades de tants que van creure en "un país nou', i els indepés de debó deixin de criticar i escarnir a Colau per dir que el referendum ara no toca, que tenim altres prioritats. Oi tant que les tenim. I aquests passerells que s'han deixat enganyar com nens pels de la banda del procés, els de la república de Schrodïnger, encara justifiquen Alay. Quan s'adonaran de que els han estat ensarronant tota l'estona, des del primer moment, que no hi havia cap estructura preparada, ni res, que només eren venedors de fum, que ningù ens mira, i si ho fan és per fotre-se'n de la nostra candidesa. Sembla mentida que els fills de la Puta i la Ramoneta critiquin ara a Colau o fins i tot a Aragonés per les seves opinions. Mai tan pocs han fet tant de mal a un país.