Fa molts anys que vaig deixar de fer números, com la majoria de catalans, sobre la quantitat de diners que he transferit del meu compte corrent a Abertis per circular per l’autopista. Deixem-ho en unes quantes, bastantes, desenes de milers d’euros. Així que quan comenci setembre, amb la fi de les concessions i l’esborrat dels peatges del mapa, seré durant un temps una miqueta més ric. La sangonera de l’AP-7 deixarà de xuclar-me la sang. - Josep Martí Blanch - lavanguardia.cat

La gratuïtat tindrà però una vida curta. El Govern espanyol ja s’ha compromès amb la UE a tenir en­llestit el 2022 i aplicar el 2024 un nou sistema de peatges que inclourà també les autovies. La barra lliure durarà un sospir i en un tres i no res tocarà gratar-se de nou la butxaca. És sabut que les espelmes dels pobres tenen la metxa de l’alegria molt curta. I fins aquí, estimat lector, la dosi de demagògia amb la que volia obsequiar-lo.

No és aquesta una columna a favor de l’extorsió, l’abús i la discriminació. Perquè a dir veritat la gratuïtat de les vies ràpides és un desastre si un no viu, i no és el cas, en un país on els gossos s’estaquin amb llonganisses. En tenim prova en ferm. El tram entre Vila-seca (Tarragona) i Alacant és gratuït des del 1 de gener del 2020. En poc més d’un any i mig el deteriorament de la via per falta de manteniment ha estat més que notable i l’increment de circulació que ha provocat la gratuïtat ha eliminat el confort i la seguretat en la conducció. Circular pel carril dret, el que utilitzen majoritàriament els camions, és ja en aquests moments l’equivalent a pujar en una atracció de fira. Si una autopista és un lloc pel qual circular ràpid i segur, el tram de l’AP-7 gratuït des de fa divuit mesos ja no mereix tal nom. Així són les coses i així ho seran també en els altres trams d’autopista que quedaran lliures de peatge en poc més d’una setmana.

No és aquesta una columna a favor de l’extorsió, l’abús i la discriminació d’alguns territoris farcits fins a dalt de peatges en detriment d’altres que ni tan sols coneixen el significat de la paraula. Deixem aquestes qüestions com una part d’un desagradabilíssim passat. Però si volem vies ràpides haurem de pagar-les. Sigui amb peatges, vinyetes o qualsevol altra fórmula que asseguri que qui les costeja som qui les usem i gaudim. Si no acabarem convertint l’autopista en un sinònim curtet per referir-nos als camins de carros. 

Només afegiria a l'article d'en Josep Martí: I si no, feu com jo, i us veneu el cotxe, el 60% de la gent que en té si s'ho mira bé no el necessita. I menys el necessitarà més endavant.