Apuntin: Buenaventura del Charco Olea. Potser el nom els sembli propi d'un membre del col·legi castellanolleonès d'àrbitres. S'equivoquen. El senyor en qüestió és psicòleg. I no un qualsevol. És exactament el professional del cervell que necessita ara mateix el Barça per escapar del pantà al qual l'han conduït els genets de l'Apocalipsi que l'han embridat o embriden: Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Ronald Koeman i la plantilla sencera. Necessitem a Del Charco Olea al Camp Nou. En tenim prou el títol de el llibre que acaba de publicar per saber que ell és l'únic home que pot redimir-nos: Fins als collons de el pensament positiu (Editorial Samarcanda, 2021). - Josep Martí Blanch - lavanguardia.com

De Bartomeu, el passat, només cal una sola paraula: Vergonya! I queda tot dit. Un pot fer-ho malament, fins i tot molt malament. Però el disbarat del seu llegat mereix que el seu pas per la presidència quedi immortalitzat amb un bust d'honor en el museu de la idiotesa universal. En canvi, de Joan Laporta, en tant que present, cal dir més coses. Ens va prometre a Messi i una sobredosi d'il·lusió i caràcter guanyador. 'Ganes de tornar a veure-hos!, deia provocativament la seva lona de campanya al Passeig de la Castellana. Han passat els mesos. Messi esmorza croissants a París i la il·lusió ha quedat reduïda a vídeos ridículs de trenta segons en què Laporta adopta el to d'un predicador de mig pèl intentant convèncer-nos que la terra és plana. Menys vídeos, menys salvar el seu darrere i menys humiliar als seus empleats. Perquè el que Laporta ha fet amb Koeman des que va arribar a la presidència és innoble. Podia matar-lo, podia estimar-lo, però el que no podia era ultratjar-lo. És el que ha fet i paguem el preu.

A Koeman ens uneix la solidaritat amb l'empleat que aguanta tot tipus de canallades per tal de cobrar la liquidació per acomiadament improcedent. No esperàvem més (no cal esperar més de ningú), però fa mal veure'l amb l'actitud d'un criapanxa qualsevol a l'espera que li signin el xec al portador per renovar els seus pals de golf i canviar de cotxe. No li podem perdonar que, sense acabar setembre, ens hagi dit als aficionats que dediquem el temps que duren els partits del Barça a fer ganxet o familiaritzar-nos amb el robot de cuina perquè l'equip dóna per al que dóna, que és més o menys res.

I la plantilla, tot i ser els menys culpables -estan els que han portat i els que han deixat-, també val la queixa i el retret més amarg. Hi ha noms concrets que esgotarien el catàleg d'adjectius, però arribats a aquest punt de desesperació l'acusació ha de ser general. Senyors, això és el Barça; i vostès, o no s'han assabentat, o ho han oblidat.

Fitxin a Del Charco Olea. Estem com ell. Fins als collons del pensament positiu.