LA IMPOSTORA DE L'11S

El dia 11 de setembre de 2001 estàvem la Nuri i jo en el sofà llegint tots dos, recordo que estava llegint 'Cent anys de solitud' de García Márquez, teníem el televisor apagat, no solem veure la tele al migdia. Serien les tres de la tarda més o menys quan la nostra filla petita de 16 anys que era a la seva habitació veient la seva tele, va irrompre alterada al menjador: Poseu la tele, ha passat una cosa molt grossa amb unes bessones a Nova York.
Vam posar la tele i estupefactes de seguida començarem a comprendre la magnitud de la tragèdia de l'atemptat islamista al cor dels Estats Units. Era la retransmissió en directe d'un atemptat terrorista que nosaltres podíem contemplar i intuir la seva final, mentre que els que estaven en el cor de les torres, no eren conscients d'això, i aixñi vàrem restar potser un parell d'hores, incapaços de separar la vista del televisor.
Amb el pas dels anys crec que hem pres més consciència d'aquell horror, que va moure la solidaritat de tot el món. Però no tothom va ser tan solidari, va haver-hi qui va voler mesquinament aprofitar-se de la situació, aquest va ser el cas de la barcelonina Tania Head, una mesquina impostora...

Un reportatge a 'The New York Times' va destapar el 2007 la impostura de Tania Head: la barcelonina que va sorgir de la runa de l'11-S. No hi havia ni un gram de veritat en el seu relat de soferta supervivent.

Avui fa 20 anys des que es van produir els atacs terroristes perpetrats a Wall Street i Washington que van canviar el rumb de la història. Tota persona que va seguir en directe el que aquell dia passava com si es tractés d'un malson que no es podia apagar, guarda a la retina les imatges dels avions plens de passatgers envestint les torres de World Trade Center (WTC) i dels cossos caient a el buit abans que s'ensorressin aquests emblemàtics edificis bessons símbols del capitalisme.

Quan els atacs van ocórrer, a les oficines de Merrill Lynch que ocupaven la planta 78 de la torre sud, es trobava Tania Head, una jove empleada d'aquesta empresa amb llicenciatures en el seu currículum de les Universitats de Harvard i Stanford, que va resultar ser un els afortunats 19 supervivents de les plantes superiors de l'edifici. Més tard recordaria Tània que al produir-se l'impacte de l'avió, ella somiava desperta en el bell vestit blanc que portaria el dia del seu casament amb el seu promès, Dave, que treballava a la torre nord i el nom sortiria a la llista de víctimes mortals d'aquella tragèdia, encara que això no ho sabria Tania fins més tard, ja que aquell dia ja bastant tenia amb salvar la seva pròpia pell.

Perquè de cop tot va canviar. Veu atònita com la seva secretària resulta decapitada i mentre baixa les escales a corre-cuita, gairebé a cegues, guiada per un bomber, un home, un bon samarità, a Tania li apaga les flames que han calat en el seu vestit; un altre, just abans de morir, li dóna la seva aliança de casat perquè la hi lliuri la seva dona, és a dir, vídua. En la fugida el braç dret de Tania queda malmès i als cinc dies desperta en una clínica, on romandrà ingressada dos mesos.

De tot això res es va saber fins al 2003, dos anys després dels atemptats, que és quan Tania Head comença a relatar, en un cercador portat pels supervivents, com va aconseguir sortir amb vida d'aquell infern. La bona acollida que van generar al llarg de diversos mesos els seus detallats missatges plens de sofriment i compassió, li va merèixer que la convidessin a la commemoració que tindria lloc a la zona zero en honor de les víctimes dels atacs terroristes. Però en la vigília de la cerimònia Tania envia un correu als organitzadors en què els explica "que encara no està preparada per tornar" a aquest sinestre escenari.

No va ser fins al 28 de gener de l'any 2004 que Tania es personà, per primera vegada, en una de les reunions de la Xarxa de Supervivents de l'WTC. A manera de reconeixement dels seus commovedors correus, els altres supervivents tenia al costat la reben amb els braços oberts, perquè ja s'havia convertit en tota una llegenda. Tant és així que no trigaria gens a ser triada presidenta de l'Associació de Supervivents.

El 27 de setembre de l'any 2007, un reportatge a The New York Times va destapar la impostura de Tania Head. No hi havia ni un gram de veritat el seu relat de soferta supervivent, ja que el dia dels atacs no només no estava ella a la planta 78 del la torre sud, sinó que ni tan sols era a Nova York. Tampoc havia estat mai empleada de Merrill Lynch, ni de bon tros llicenciada de Stanford o Harvard. Pel que fa a aquest pobre Dave, que sí que va morir víctima d'l'atac, no el coneixia de res. I no constava enlloc que hagués estat ingressada a cap hospital o clínica de Nova York.

Tania Head era en realitat Alicia Esteve Head, de Barcelona, ​​filla de Francisco Esteve Corbella, que en el 1994 es va veure involucrat en un assumpte de pagarés falsos juntament amb l'ex conseller Jordi Planasdemunt, pel qual li van caure sis anys de presó, extrem que va provocar que Alícia i la seva mare s'allunyessin de la família. El braç dret deformat era a causa d'un accident de trànsit patit molt abans dels atacs terroristes.

Un cop descobert el frau, es va posar en circulació un correu que assegurava que Tania s'havia suïcidat, però que va resultar ser una altra mentida més en la vida d'aquesta barcelonina tan donada a fer-se passar per víctima sense ser-ho en absolut, precisament l'11 de setembre.