}

LES FULLES MORTES




"No aniré a cap manifestació nacionalista, sota cap bandera. Sé que aquesta opció em predisposa a ser la primera víctima. Perquè sóc sempre i arreu un estranger."  - Teo Angelopoulos

Aquest dissabte no és la Diada Nacional de Catalunya, aquest dissabte és la Diada Nacional de la Paluzie, el dia en que els llacistes surten a cridar i a insultar botiflers. És cert que això ho fan sempre, al·lèrgics com són a tota discrepància, però l’11-S ho fan amb cobertura televisiva, així que al cridar han de compondre un gest institucional, per més que les institucions hagin arribat en aquesta desgraciada terra al seu nivell més baix dels últims anys.
No he anat a cap manifestació de l'11S, però menys encara aniría a la d'enguany, desnaturalitzada per uns quants fanàtics que encara no han entés que el moment ja ha passat. Anar a cridar una vegada a l’any no fa mal, no, cridar no és dolent, el que és dolent és continuar donant la tabarra amb el 1714, que si érem una nació, que si el decret de Nova Planta, que si la persecució, que si la represiò, que si.... etcètera. Mentre, la deslleial Tibalta condecorant a déu i sa mare.
Per evitar la caiguda d’assistència a la Diada Nacional de la Paluzie, la Generalitat ha perpetrat un cartell de color rosa amb un individu calb que tant pot ser Pau Casals com el calb de la loteria. Tan cursi serà que, a més de treure-li al pobre Pau Casals una frase de context amb una coma de més, que sembla més de Paulo Coelho, li han dibuixat un ocellot a l’espatlla, i per si ni així queda clar que és una al·legoria del cant dels ocells, del bec treu una nota musical. Li canvien l’ocellot cantaire per un dècim, i els surt gratis l’anunci de la loteria de la Grossa de Nadal.
Les fulles del cartell, són com el procés, fulles mortes. Però als manifestants d'avui tot aixó els hi és igual, com Sabino Arana, resten fidels a un passat épic inventat, lloant als patriotes equivocats i menystenint als autèntics, i així els hi va. 





12 Comentaris

Més recent Anterior