L'ampliació de l'aeroport és un tema massa transcendent per ser tractat en el frívol vodevil en què s'ha convertit la política catalana. Quina sort ha tingut l'emèrit Novell amb l'esclat de la notícia de la suspensió de l'ampliació de l'Aeroport Tarradellas, perque aquest és el su nom oficial actual. Entre la coma del cartell de la diada i l'Aeroport ja no és parla de l'emèrit ni de la seva companya sentimental eròtic satànica.

De fet els que no hi entenem no hauriem d'opinar sobre si realment és necessària o no aquesta ampliació de l'aeroport. Però si no podem opinar i a sobre fer-ho sobre el que desconeixem, quina finalitat ens queda a la vida. Pista llarga ja n'hi ha, només que molesta a alguns veïns de Gavà, en una zona en què si no estic mal informat es va edificar il·legalment, encara que després cert és que es va legalitzar la situació d'aquests habitatges que ara són les que més es queixen del soroll dels avions. Una cosa semblant passa en menor mesura amb l'aeroport de Sabadell, només que hauria de recordar que tots dos aeroports ja hi eren abans que edifiquessin aquests habitatges propers que ara es queixen.

D'altra banda, i en certa manera per les conseqüències de la pandèmia, sembla que es van a eliminar a tota Europa els vols interiors a distàncies de fins a 800 o 1000 quilòmetres, que per això tenim l'AVE, crec recordar que fins i tot es parlava de suprimir el pont aeri. El turisme d'espardenya del què tant abominem podria desviar-se a Reus o Girona, Gatwik està a una bona distància de Londres i allà desvien molts vols de baix cost. Per cert que sobre l'aeroport de Heatrow s'ha desestimat la seva ampliació.

De totes maneres, això som divagacions d'un ignorant en la matèria, millor llegiu l'escrit d'Emma Riverola, que simplement redueix la seva opinió al moll de l'os, al problema real, la política gallinàcia dels últims de la classe que ens malgovernen. Mentre, la Tibalta condecora, i Ada i Yolanda van a la seva. Com diria Forges; País!

NO ÉS CULPA MEVA -  EMMA RIVEROLA

Suspesa l’ampliació del Prat. Res està trencat definitivament. Si de cas, la paciència de molts. Hi ha tants motius per defensar el projecte com per injuriar-lo. La decisió no és fàcil. Posa sobre la taula elements contraposats de difícil encaix. Simplificar el conflicte parlant de salvar una llacuna enfront de generar 80.000 llocs de treball és insultar la intel·ligència. Parlem de model econòmic i d’emergència climàtica, de futur i de sostenibilitat. Temes massa transcendents per ser tractats en el frívol vodevil en el qual s’ha convertit la política catalana. Ara, un número de supèrbia. Ara, un altre de victimisme. Un més de lluita lliure entre socis. I sempre l’enemic exterior com a excusa. Una política de vol gal·linaci, més centrada a justificar les seves insolvències que a explorar i desenvolupar capacitats.

Un projecte de tanta envergadura només pot abordar-se des de la maduresa en el debat, el rigor en l’anàlisi, el sentit del bé comú, la responsabilitat en la presa de decisió i el compromís amb l’acord. Massa per a uns polítics instal·lats en la rebequeria. Avui pacte. Demà em manifesto en contra. I demà passat, indefectiblement, tot és culpa de Madrid.