BADEU, I NO ÚS ESTRESSAREU

Mark Zuckerberg va reformar el principi de les relacions humanes, i poc a poc s'ha fet amb el control de les nostres vides. Aquesta terrible obvietat es repeteix sense remei. S'ha enquistat. Milions de persones li van fer milionari a l'apuntar-se a comptar qualsevol cosa, teclejant a preu fet. A canvi, ell va inaugurar una altra forma de manipulació, a força d'explotar dades. Un a un, uns menys, uns altres més, i massa fins a la dependència, sucumbim als encants d'un nou món perquè era gratis. ¿Gratis? quan alguna cosa és gratis vol dir que l'objecte ets tu, que el cost el pagas tu.

Francament, em vaig assabentar de la caiguda d'Instagram, Facebook o Whatsapp per un digital que informava sobre això, camino molt poc per nestas xarxes a l'igual que per Twitter, en el qual només publico el que escric i això si, faig cada dia els mots encreuats de l'ARA. Ja no estic ni enganxat a blogger, encara que una mica més que a les altres xarxes si. Continúo sent incapaç de llegir cap novel·la i ja em dono per perdut en aquest sentit. Potser per tot això no necessito sortir desesperadament de pont, de cap de setmana o anar a alguna terrassa a beure una cervesa, ni m'ha afectat en absolut la pandèmia a nivell psicològic, ni m'he estressat, ni res.

He pogut sortir amb la bicicleta cada dia, com si fos l'ùltim, perquè hi ha activitats que a aquesta edat no saps quan ja no les podràs fer, He fet doncs en aquest temps la mateixa vida de sempre, i la veritat és que no entenc aquesta obsessió que li ha agafat la gent a sortir a divertir-se i tot això, com si s'acabés el món, potser sigui que hi ha molt poca gent normal i massa infantiloide, sinó no s'explica. És clar que el concepte normal, és des del meu punt de vista, qualsevol pot considerar que la meva vida és molt avorrida i monòtona. Però la normalitat que m'interessa és la meva, no la dels altres. Així que ja ho sabeu, si us voleu desestressar, desenganxeu-vos d'aquestes xarxes que us absorbeixen cap a la banalitat i dediqueu-vos a la més noble de les arts, badar, i per a això es necessita poc, només sortir al carrer o al camp... i mirar, vagarejar, deixar que la mirada absorveixi el paisatge.

SURT AL CARRER

       Surt al carrer i camina,

      poc a poc, lentament,

      deixa que els ulls llisquin

      atrapant el paisatge,

      guarda'l a la retina

      com un nou tresor.

      Observa la gent

      arbres i edificis

      tot quan et complagui.

      Mai és igual,

      sempre hi ha sorpreses

      coses per descobrir,

      mirades complaents,

      racons ignorats, i bada,

      bada tan com puguis,

      que noble és l'art de badar.

      I si tens dubtes, t'ajups,

      i mentre simules cordar-te les sabates,

alça la mirada.

            Veuràs el món

                    amb ulls d'infant.