Amb un Casado desencadenat, com un Django qualsevol. Amb un Aznar fotent-s'en de Lopez Obrador, fent conyeta etílica de barra de bar d'asteques i maies, com si aquests fossin uns barbars. Amb un Almeida pixant fora de test amb la reconquesta (presumpta reconquesta). Amb tot un Pandora papers Vargas Llosa que ens diu com hem de votar per fer-ho bé. Quan passa tot aixó i gran part succeeix en una plaça de braus valenciana, hom arriba a la conclusió que ja no cal esperar que el senyor ens els envíi. Els bàrbars ja són aqui, ja han arribat. Només que com a las curses de braus, entre els barbars hi ha molts sobrers.