“Vaja la comunista”, “Irene sí que no es queda enrere…”, “Felicitats pel teu primer Louis Vuitton, @IreneMontero!Els fatxes no entendran el que és inclusiu d'una bossa de 2.114 euros, tia”. Aquests són alguns dels comentaris que van circular a Twitter aquest 20 d'octubre juntament amb un vídeo de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, a la Comissió d'Igualtat celebrada aquell mateix dia i en què es pot veure darrere seu una bossa Louis Vuitton. Molts d'aquests comentaris, a més a més, anaven acompanyats del hashtag #TuPrimerLouisVuittonIrene.

Però és fals que Irene Montero portés aquesta bossa de ma a la Comissió d'Igualtat celebrada al Congrés dels Diputats aquest 20 d'octubre: com es pot veure al vídeo, el bolso ja era allà quan arriba a la sala. També es pot observar com és la presidenta de la Comissió d'Igualtat, Carmen Calvo, qui la deixa anar just darrere d'on posteriorment s'asseu Montero.

Mai no hauria d'haver molestat una bossa de mà pagada amb diners propis; no obstant, és curiós que en confirmar-se que la seva propietària era Carmen Calvo es resolgués de cop l'enrabiada. L'objecte de luxe va exercir de parapet en una metàfora d'un debat callat però explosiu: el conflicte identitari que distancia las dues faccions del Gobierno de españa, la popular comunista i la distingida democrata liberal, l'activista 'queer' davant la 'gauche caviar' que desfila davant de portes giratòries de les elèctriques. Una vegada més es demostra que tiwtter és una fàbrica d'imbècils de tots els colors de l'arc polític, més Alvise Pérez a qui s'ha de donar menjar a part, d'ell és la foto de l'escrit. Però no s'oblidin d'aquesta bossa que algun dia encara la trauran Casado o Abascal al Parlament o en algun dels seus discursos pamfletaris, sabedors que el desmentiment mai no aconsegueix eradicar la falsedat de la mentida inicial.

En el debat de la derogació de la reforma laboral del Pp (la llei mordassa ha desaparegut del panorama) Sánchez i Calviño no volen derogar-ho tot, sinó que volen conservar-la i modernitzar-la, segons diuen. Però què entenem per modernitat? Segons Baudelaire, la modernitat, és el transitori, el fugitiu, el contingent, i implica una ruptura radical amb el passat, una veritable obsessió pel que no s'ha vist mai. Ens està començant a fer falta aquesta modernitat, encara que no veig jo que la coalició Psoe Unides Podem pugui ni tan sols fregar-a. El temps ho dirà, però la rancietat de twitter vomitant mentides constantment no ajuda. Per què aquest és un dels problemes dels nostres polítics, viuen massa pendents del que es vomita a twitter, quan no representa més del 5% de la població i no tota ella amb dret a vot. També aquí hi ha un conflicte d'ìdentitat, car mentre Podemos és esquerra, el PSoE, que ningú s'enganyi, és dreta, liberal si és vol, pero dreta, i ambdues formacions s'entendran per què no tenen més remei que entendre's, però mai es comprendran, ni mai aconseguiran la modernitat del país.