Ha passat ja una setmana des dels macrobotellots de la Mercè, encara que seguiran altres. S'ha intentat, des d'angles molt diversos, una aproximació racional a ells. S'han buscat explicacions a per què els joves s'ajunten massivament per beure, per què reben amb animadversió a la policia i què explica que una trobada multitudinària per divertir acabi amb ganivetades, robatoris i pillatge en comerços.

D'altra banda, no és cert que les aglomeracions portin sempre aparellades situacions de violència i delinqüència. La majoria dels festivals de rock de diversos dies de durada són un de tants exemples. Sí que ho és, en canvi, que quan es produeixen aldarulls són més incontrolables.

Els detinguts pels assalts i pillatge en restaurants eren joves immigrants del Magrib. El grup que va aprofitar la multitud per anar robant mòbils i carteres a punta de navalla amb impunitat protegint entre la massa estava format per joves colombians que ja havia actuat també la nit anterior. L'assalt a Palau de Congressos, els enfrontaments amb la policia i el vandalisme pel vandalisme van tenir perfils múltiples i una motivació, no millor, diferent.

Molts ara pensen que això és assenyalar i criminalitzar col·lectius i abonar actituds racistes. Crec el contrari. Cal posar fora de perill als que vénen a buscar-se un destí millor dels delinqüents amb els quals no comparteixen més que l'origen. Hi ha un problema de seguretat pública. I no és policial. És el derivat de la incapacitat d'acceptar els governants que no tots els menors immigrants no acompanyats (i els que deixen de ser-ho) poden ser tractats de la mateixa manera i que la cultura de la navalla, tan habitual en tants llocs de món, s'ha instal·lat en els nostres carrers. Es dirà que 'navajeros' ni ha hagut sempre. Però qualsevol que expliqui les dades sense maquillar confirmarà que la situació ha donat un tomb a molt pitjor els últims anys i que la gestió institucional dels menors immigrants delinqüents i la reimportació de la cultura de banda i navalla estan darrere d'això.

L'extrema dreta treu partit del silenci. Actua sobre terrenys en els quals la realitat del ciutadà no encaixa amb el que li expliquen els seus responsables polítics. Falta valentia. Acceptar que hi ha un problema que afecta col·lectius concrets i que, precisament, per preservar-los de judicis i prejudicis generalistes cal dir-nos i descriure certes realitats. Només així poden reajustar les polítiques públiques i els ciutadans escoltar als seus dirigents sense pensar que parlen idiomes diferents.

El silenci és el millor abonament per als racistes. I no cal que arribin a governar. N'hi ha prou amb que guanyin la batalla de l'opinió pública, sense que compti la publicada, perquè un arc parlamentari acabi majoritàriament -inclosa l'esquerra- militant en posicions xenòfobes per conservar els vots. Ho saben bé en molts països de nord d'Europa que van apostar abans que nosaltres pel silenci. Potser nosaltres estiguem a temps d'iniciar una conversa. O més d'una: quan ens convencerem que els Mossos són una policia genèticament democràtica? - Josep Martí - lavanguardia.com