Deia la frase apocalíptica, un fantasma recorre Europa, el fantasma del comunisme, però el comunisme ja no és cap amenaça, en aquest sentit podríem dir que hem millorat. Ara, en comptes de l'amenaça d'un fantasma tenim una titella que recorre Europa i és per una bona causa, utòpica potser, però que almenys ha aconseguit captar l'atenció dels ciutadans dels països que visita. Només em queda el dubte de si podrà arribar al final del seu viatge, ja que aquest és Manchester, i no sé jo amb el Brexit si podrà entrar, llevat que sigui per conduir un camió de combustible fòssil.
La titella "Little Amal" ("Petita Amal"), de 3,5 metres d'altura, representa una nena de nou anys que va començar avui a la frontera turc-siriana un viatge èpic, a la recerca d'una nova vida que la farà recórrer 8.000 quilòmetres en quatre mesos per injectar esperança a milions de refugiats. Es tracta del projecte titulat "The Walk" ("El Camí"), creat per la companyia de teatre Good Chance en cooperació amb la de titelles i marionetes Handsrping Puppet Company. Durant quatre mesos passarà per més de setanta ciutats i pobles de vuit països, abans d'arribar a Manchester (Regne Unit).
"El projecte comença a Turquia. Volíem que la història de la petita Amal comencés aquí a causa del gran paper que ha exercit Turquia a la crisi de refugiats", ha declarat a la premsa turca Amir Nizar Zuabi, director artístic de el projecte. Va afegir que "l'estructura cultural de Turquia, que ha servit de pont entre els dos continents durant milers d'anys, té arrelada una tradició d'hospitalitat i mobilitat humana". En cada escala, Amal durà a terme activitats artístiques amb nens de el lloc. Per exemple, a la ciutat turca d'Esmirna, des d'on cada any milers de refugiats intenten creuar el mar Egeu per arribar a Grècia, Amal i el seu equip faran un taller de teatre amb refugiats sirians. Segons explica Good Chance al seu web, el projecte "unirà" a artistes, institucions culturals, grups comunitaris i organitzacions humanitàries "per crear una de les obres d'art públic més innovadores i aventureres que s'hagin intentat mai".
La idea de l'obra sorgeix d'una peça de teatre d'històries de refugiats del camp de Calais (França), el 2015, i un dels seus objectius és donar a conèixer les destinacions de milions de joves refugiats desplaçats perquè els seus països estan en conflicte i despertar solidaritat amb ells.
"La crisi de refugiats encara continua en condicions molt severes. La petita Amal recorda a tots els nens que viatgen a la recerca d'una vida millor i ens convida a ser part de la solució", ha assenyalat Yesim Gürer Oymak, coproductora de la creació artística. Durant el seu pas per Atenes, el titella deixarà un rastre de fil vermell mentre parla de la ciutat; a Roma, recorrerà els carrers amb projeccions de fotografies d'edificis bombardejats a Síria, obra de l'artista Tammam Azzam, ia París la seva actuació estarà acompanyada de desenes de tendes de campanya. Agencia EFE.
Pues en Inglaterra deberían acogerla con los brazos abiertos.
ResponEliminaAhora se dan cuenta de que sin los foráneos la cosa no funciona y se matan entre ellos por un litro de gasolina, y no por que escasee, sino por que no hay mano de obra.
Esta es una de las cosas que deberíamos tener en cuenta para una hipotética república, no espantar a los foráneos, porque nosotros nos quejamos de ellos, pero no tenemos hijos hasta los 40 años y uno o dos, pero no más, y esto no basta para mantener el sistema en toda su magnitud, desde la mano de obra (cualificada y sin cualificar) hasta las pensiones.
Un abrazo
Li ho deia a la Nuri ahir. Aixó que els passa als britànics amb el Brexit ens podria passar aquí si forem independents. Un exemple, el 75% d'empleats de Renfe rodalies no són catalans.
EliminaSalut.
Me gusta la idea, todo lo que sea para hacer visible el problema, pero con gracia, sin violencia.
ResponEliminaTodo lo contrario del independentismo residual. Ayer la formaron, por la Diagonal, me tocó verlo(es la hora de mi paseo en bici).Entre la huelga de maquinistas, la salida del viernes, la de los estudiantes cercanos a sus pueblos, se formó un tapón impresionante a la altura del Corte Ingles Diagonal. Nunca tan pocos hicieron tanto daño. Eso sí, los de los autocares(que son muchos,los viernes),unas pitadas que ensordecían protestando. Para que luego no digan que no hay democracia. Democracia sufridora, de aguantarlos estoicamente. Yo no, tranquilamente me senté en un banco del lateral a ver el espectáculo, claro que ni soy estudiante, ni dominguero en salida con la familia. Soy jubilata.
jubilata, ergo privilegiado ante tanta barbarie que hay que soportar.
ResponEliminaHace diez años, en Inglaterra criticaban que los fontaneros fuesen casi todos polacos, ahora buscan desesperadamente un fontanero que desatranque el water, ya sea polaco, rumano, británico o mediopensionista. Pero no lo encuentran....
ResponEliminaY es que los políticos mediocre no es solo un fenómeno español.
Pues imagínate si aquí por casualidad llegamos a la independencia, y todo aquél que no se sintiese a gusto se marchase a España. Aparte de quedarnos fuera de la UE, tener que editar moneda, sacar de la nada un banco central, y rogarles al resto de bancos comerciales que no se fuesen, además, quedarnos sin profesionales cualificados en varias áreas.
Muy divertido todo....
Pero parece ser que hay unos cuantos idiotas que no viven en la realidad, y votan lo que votan, y unos cuantos "listillos" que vivirán del "processss" hasta la jubilación a costa del erario público.
No tienen mas que echarle la culpa de todo a "Madrit", y se quedan tan anchos.
Seriem una mala copia del Brexit, menys mal que jo no tinc cotxe i no hauria de patir per posar benzina. Deien que tenen 120 mil porcs que no els poden matar per falta de matarifes.
ResponElimina