dimecres, 13 d’octubre de 2021

MÉS LLENYA AL FOC

Terol Existeix, estan estudiant la possibilitat de presentar-se a les properes eleccions generals coalitzats en una plataforma. L’objectiu seria defensar els interessos de l’Espanya despoblada. Ahir, en una interessant anàlisi demoscòpica, Carles Castro demostrava que aquesta plataforma podria assolir 14 o 15 diputats.

Deixem de banda, avui, la problemàtica de l’Espanya buida. Apuntem, només, que a tots els territoris del món s’està generalitzant la tensió entre centres xucladors d’energies i unes perifèries decadents. Més encara: fins i tot els centres més potents –posem per cas Nova York– contenen formidables perifèries: barris abandonats i milers de sensesostre que viuen en túnels o refugis immunds. Que el Madrid d’Ayuso aparegui tan sovint com la ciutat de l’eufòria econòmica no eclipsa el fet que la Cañada Real sigui un empori de misèria i desolació. Càritas, Save The Children i tantes altres insti­tucions s’esforcen en aquest barri, com si estiguessin en el pitjor suburbi d’Àfrica. Intenten ajudar, per exemple, els 1.211 nens del sector VI que, com les seves ­famílies, fa un any que no tenen llum (han passat la pandèmia a les fosques).

Però centrem-nos en la derivada estrictament política de la hipòtesi: l’apa­rició d’aquest nou bloc electoral intro­duirà un factor més d’inestabilitat. Potser amb la decadència de Cs i l’afebliment de Podem, alguns esperaven que tornés el bipartidisme. No tornarà. Els partits independentistes resisteixen. Podem podria rebrotar en Front Ampli entorn de Yolanda Díaz. Vox consolida la seva cultura, com es va fer evident en la festa que aquest partit va celebrar el cap de setmana passat. La festa no va ser pensada per reforçar la línia ideològica, sinó la fraternitat cultural dels militants i les seves famílies, cosa que dona a aquest partit una vitalitat només comparable a la que va tenir el PCE-PSUC en els anys de la transició. Amb aquesta comparació vull suggerir que, si bé Vox és susceptible de fracassar políticament, amb la seva cultura pot arribar a impregnar amplíssimes capes de la població.

PSOE i PP no recuperaran els espais perduts. Menys encara si un nou bloc perifèric conquereix una bona parcel·la parlamentària. Amb la plataforma de les províncies despoblades, augmentaran la fragmentació parlamentària, les polè­miques territorials, les comparacions odioses. Els grans partits tindran menys poder; el sistema, menys estabilitat. Governar serà encara més difícil. La fragmentació del Parlament arriba al Congrés. Això pot conduir-nos a embolics històrics (el famós “¡Viva Cartagena!” i la voladura de la primera república). Però també a oportunitats històriques. Arribats a aquest punt, potser quedarà clar que la confrontació per la confrontació no deixa guanyadors ni perdedors, sinó només soroll i fúria, plom a les ales, impossibilitat espanyola de volar. - Antoni Puigverd - lavanguardia.


Share This

4 comentaris:

  1. Mañana mismo voy a proponer a la Muy Honorable Asociación de Petanca del Baix Llobregat Sección Esplugues cambiar los estatutos de la sociedad y convertirnos en partido político.

    Embolica, que fa fort !!.

    ResponElimina
  2. Tinc una proposta per el nom del partit:

    ARREPLEGATS PEL CANVI, segona escissió.

    ResponElimina
  3. O Vividors Del Comte Reagrupats.

    Acabarem com el parlament israelià, amb mitja centena de partits a la cambra.

    ResponElimina
  4. Recorda la icònica escena de Monthy Phyton a la vida de Bryan. amb Jesús crucificat i tots els esquadrons que el van a veure.

    ResponElimina