El Ministeri de Consum, liderat per Alberto Garzón, ha anunciat que prohibirà la 
publicitat de sucres i greixos considerats perjudicials per a l'OMS. Aquesta prohibició afectarà publicitat d'aliments calòrics adreçats a menors de 16 anys a la televisió, mitjans de comunicació en general i xarxes socials. Una mesura que s'aprovarà per un reial decret i que es començarà a aplicar a partir del 2022.

Davant d'aquesta notícia vaig llegir un tuit en què es demanava que ja posats perquè no suprimien tota la publicitat d'una vegada. Cras error, em vaig dir. Si suprimim la publicitat se'n va tot en orris. Seria l'Apocalipsi, la fi del món conegut.

La publicitat consisteix en informarnos de l'existencia d'unes coses que no necessitem i que gràcies a la seva persuasió i insistencia acabem necessitant i per tant, adquirint. Intento no comprar res que sigui publicitat, però és dificil, ara, el que si no faig cas ni penso consumir, és res que m'entri a l'ordinador sense el meu permis, o la molesta publicitat que apareix en consultar algun digital, que és com una mosca collonera, pel que costa de rebutjar.

De fet, sense la publicitat, la nostra societat tornaria a l'Edat Mitjana, o gairebé, i no estic dient cap bajanada. Només cal adonar-se què, sense publicitat no hi hauria esports d’elit com la Fórmula 1, Futbol, Motos, Basquet, Tennis, atletisme, etc etc. Tampoc tindríem diaris, ni de paper ni digitals, ni Televisió, a penes hi haurien ràdios, llevat de l'Estatal i alguna d'àmbit local. Si realment sobrevivia algun d'aquests medis seria amb diner públic i per tant controlat per l'aparell de l'Estat (més o menys com ara). No veuriem mai més la momia de Matías Prats fent anuncis sorneguers, ni els tremendistes anuncis de Securitas Direct, Gaes desapareixeria de la nostra vida, i molts dels productes de consum actuals desapareixerien en no poder fer publicitat per vendrel's, i malgrat l'estalvi no se jo si baixarien de preu els productes de consum en estalviar-se les despeses de publicitat atès se'ls hi reduïrien les vendes i possiblement encara s'hauria d'augmentar el seu preu de venda al públic. L'atur augmentaria exponencialment en deixar-se de fabricar molts productes i ensorraria les economíes emergents asiàtiques.

Tampoc tindríem revistes del cor, ni series de TV, ni res d'una enorme tirallonga de coses de les que gaudim ara amb naturalitat i de les que ens hauríem d'acostumar a prescindir-ne per força, aspecte que en molts dels casos potser s'hauria de considerar, i a la llarga no seria tan dolent, ans al contrari, morariem eternament dins el Jardi d'Epicur.