Lorem ipsum és un text de farciment que es fa servir habitualment per a mostrar els elements gràfics d'un document neutre, vindría a ser com la marca ACME dels dibuixos animats. Però Lorem ipsum, o sia no em comprometo a res del que signo o publico, o a mi no m'enxampen va ser la brillant idea que va tenir Carles Puigdemont a l'hora de proclamar la República Catalana de Catalunya. Però suposo que us interessarà saber com es varen descubrir les seves perverses intencions, i no ho va descobrir ni el CNI, ni la policia patriótica de Torrente-Villarejo, ho vaig descobrir jo, el Fransiscu, el noi del Santiago, treballador emèrit. Bé, ho vaig descobrir gràcies a una gola profunda, vaja, com Woodward i Bernstein.

Tot va començar el nadal del 2018, una misteriosa trucada em va alertar...

Fransiscu?

- Si, jo mateix

Ens hauriem de veure, tinc una informació que li pot interessar.

- Una informació. Sobre què?

No li puc dir. Si vol quedem i li ho explico.

I vàrem quedar, a la part alta del Parc Catalunya de Sabadell Smart City, on està ple de gent que porta els seus gossos a cagar i a pixar. L'hora era una mica estranya: les 6 fel matí, pero m'hi vaig acostar.

Allí repenjat en l'arbre de ferro on a sota hi ha enterrat un cotxe, hi habia un home gran, amb gabardina i barret, semblava un personatge d'una novel·la de Philip Marlowe. En veure'm es va tocar el barret amb la ma dreta.

Bon dia Fransiscu, permetim que em presenti, sóc Paco Puig Pelat, científic afeccionat.

- Encantat. Quina es la informació que m'ha de donar.

Calma, deixi'm que li expliqui tota la historia....

Tres mesos abans de la fallida proclamació de la republica, vaig rebre un encàrrec diguem que peculiar, un enviat del President Puigdemont, em va encarregar la fabricació d'un bolígraf de tinta simpática, no em va explicar el motiu pero era evident, el President signava el document de la proclamació de la república  a la vista de tothom, però al cap de uns minuts la tinta s'esborrava i no quedava rastre, per tant no el podien acusar de res. Però, vaig cometre un error, no vaig encertar bé amb la fórmula i en contes de tinta simpàtica vaig fabricar tinta antipàtica, que es molt forta i no se'n va ni amb tippex. Suposo que va ser per culpa de la premura de temps, però no vaig tenir el material preparat fins el 25 d'Octubre. Aleshores li vaig entregar tres boligrafs a l'enviat del President que de fet era un espia rusa de Rússia.

Menys mal que l'espia rus de Rússia no es refiava de ningú i va comprobar un per un els bolígrafs i en fer-ho es va donar que la tinta no només no s'esborrava sinó que era d'una negror més negre que una novel·la negre d'en Juvellà, i així li ho va fer saber al President. Jo vaig desaparèixer una temporadeta no fos que el rus em fes un Litvinenko, el rus, ep, el President mai ho faria, però clar, el 27 d'Octubre de 2017 cap al tard, no va signar el document i va deixar la república suspesa. 

L'home va fer una pausa.

Vosté creu que si jo declarava aquests fets davant Pepe Marchena, absoldrien al President Puigdemont, o encara seria pitjor el remei que la malaltia.

- Francament no ho sé, ni sé perquè m'explica aquesta historia.

Ai Fransiscu, no ho has entés, no ho has pillat, oi? Jo no sóc Paco Puig Pelat, en pau descansi, i en treure's el barret i la perruca de cabell blanc aparegué el burleta rostre de Carles Puigdemont i Casamajó, in person. 

- Hostia! se'm va escapar. Quan ha tornat?

No he marxat mai, a Waterloo i tinc un imitador que em fa la feina, ni el pagafantes se n'ha assabentat.

- Però, però per què m'ho explica, el podria delatar, avisar al Gobierno de España de que mora entre nosaltres des del primer dia després de la proclamació /noproclamació de la República.

Sebastià, si t'he triat a tu, és per dos motius, un perquè se que no ho diràs, i el segón, no sé si te n'has adonat, pero ens assemblem força tu i jo. Sebastia, jo sóc el teu pare, per aixó sé que no diràs res a ningú. En Lluís Bosch és també fill meu i per tant germà teu, però no m'en refio gens d'ell, em té una mica e mania, sé que tu seràs discret...

I aleshores, em vaig desmaiar.



afegitó: Aquesta historia un poc esbojarrada l'he somiat aquesta nit, o sia que les reclamacions les adreçeu al nocturn cervell esvalotat d'un habitant de la República Errant del Menda Lerenda.