Steven Pinker explica al seu últim llibre el següent acudit a la vanguardia: Un home s'emprova un vestit i li diu al sastre: “Necessito que escurci aquesta màniga”. El sastre contesta: “No cal, doblegui el colze i ja veurà com es corregeix la màniga”. El client replica: “D'acord, però quan ho faig, s'apuja el coll pel clatell”. El sastre respon: “Aixequi el cap, tiri'l cap enrere i li quedarà perfecte”. El client exclama: “Però ara l'espatlla esquerra és set centímetres més baixa que la dreta”. El sastre li diu sense immutar-se: “Cap problema, en té prou amb doblegar la cintura a l'esquerra i ja veurà com s'iguala”. L'home surt de la botiga amb el colze inclinat, el cap enrere i el tors doblegat, mentre camina espasmòdicament. Dos vianants comenten el seu aspecte: “Has vist aquest discapacitat? Em fa molta llàstima”. I el seu col·lega respon: “Sí, però el seu sastre és un geni, ha aconseguit que el vestit li vagi com l'anell al dit”.
Pere Aragonès ha obert negociació amb els comuns i ha menyspreat els socialistes davant l'esmena (de moment) a la totalitat de la CUP als pressupostos. Tot i això, el president ha insistit que farà l'impossible per aconseguir el suport cupaire per aprovar-los. Però els seus dirigents han apujat les exigències. Torna el mambo. Apunti, president: cal renunciar als Jocs d’ hivern, a Hard Rock café i a posar un euro al Circuit de Catalunya. Continuï prenent nota: és imprescindible augmentar l'IRPF a les rendes de més de 60.000 euros, apujar l'impost de patrimoni a les fortunes de més d’un milió i desenvolupar tots els tributs del canvi climàtic. Encara no hem arribat al final: mil milions per a habitatge i que la nova llei antidesnonament no diferenciï entre petits i grans tenidors. Seguim?: El Govern ha de posar les condicions per exercir l'autodeterminació en aquesta legislatura i fixar d’una vegada un límit temporal a la taula de diàleg. I, per acabar, el Govern 'ha de retirar de totes les causes contra activistes.
Si el president atén les reivindicacions de la CUP, Catalunya s'assemblarà al client de l'acudit. El món s'horroritzarà davant el parrac. I no entendrà com ens hem deixat fer un vestit impresentable. Mentre Illa espera tranquil i els Comuns no entenen res. La CUP és una mena d'oxímoron, no mana pero mana, no haueia de decidir pero pot decidir, no pinten res però influeixen en tot. Més que un Mambo, aixó és un cha cha cha, el cha cha cha d'Aragonès. O la cançó de l'enfadós de cada votació de Pressupostos...
Vacilón, qué rico vacilón
Chachachá, qué rico, chachachá
Vacilón, qué rico vacilón
Chachachá, qué rico chachachá
A la CUP hay que darle cariño
Als Comuns un tremendo apretón
A los de Illa hay que dar un besito
Pero tod@s gozan el vacilón..
totis a l'estribillu o tornada...
...Vacilón, qué rico vacilón
Chachachá, qué rico, chachachá
Vacilón, qué rico vacilón
Chachachá, qué rico chachachá...
Y mientras tanto, no hay autonomía que no espabile y nos pase la mano por la cara
ResponEliminaAquest és el problema del Govern, el mentrestant.
EliminaParece que esta vez va en serio la Cup, que quieren delimitar su espacio político.. No sé, ya veremos, lo mismo es que están vacilando a Aragonés y se deja, con esa carita de angelito, de no haber roto un plato nunca.
ResponEliminaEn serio i la CUP es un oxímoron. Ni tan siquiera vacilan, el que vacila es Aragonès, y todo por la tozudez de no aceptar la abstención del PSC y els Comuns, y todo para no molestar a los de Juntsxcat
EliminaEn Córdoba, de pequeño utilizábamos la palabra vaciló, en el sentido amplio de chulo. Es un vacilon =es un chulo. Le vacila=le chuleta. En este caso, la CUP, se pone chula, ante Aragonés.
ResponEliminaAragonés, petit de talla i petit de seny.
ResponEliminaEl substitut del substitut del substitut..... i cada cop a pitjor !!
Només li queden els comuns. A veure que passa, Hi ha 2 mil milions en joc... Ell mateix.
ResponElimina