A l'Apocalipsi es llegeix: “Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” (Ap 22,13). I aquesta frase ha donat lloc a una representació de Déu mitjançant les dues lletres gregues, que són la primera i l'última de l'alfabet. I ara, de sobte, apareix l'òmicron, que és la quinzena lletra de l'alfabet, i això fa suposar que les variants que hi ha entre la gamma i l'òmicron deuen haver tingut poc vol. No varen gosar posar-li el nom d'Omega per no esvalotar més al personal. Però no ha servit de gran cosa, amb l'aparició de la òmicron , ja tenim tot l'orbe esvalotat, es desferma el pànic entre els països rics, cauen les borses, l'apocalipsi novament plana sobre aquesta societat adotzenada, insolidària i covarda.

La pandèmia de la grip espanyola va durar dos anys (1918-1919). A Espanya, que fou el país europeu no bel·ligerant amb més víctimas de la grip (unes 250.000, aproximadament un 1,5% de la població total de l'època), la malaltia s'anomenà durant un temps el soldat de Nàpols  fent referència a un fragment musical molt famoso de la sarsuela La cançó de l'oblit de Romero i Fernández-Shaw, llavors de moda. A Zamora el obispo Antonio Álvaro Ballano es va oposar contra la quarantena durant la pandèmia. Ans al contrari va organitzar una missa multitudinària i una novena per perdonar «els pecats i la ingratitud» que considerava ser-ne la veritable causa. La mortalitat va ser cinc vegades superior a la mitjana de la resta de la península. Amén.

Actualment arribarem ja als dos anys de la pandèmia sense que tingui aspecte d'acabar a curt termini, al contrari, van apareixent noves variants com la òmicron i la sensació és que va per llarg. La diferència entre el 2021 i el 1919 és que abans no existia la globalització, no com l'entenem ara. A molts pobles a l'òrbita de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​la gent passava tota la seva vida al poble, amb desplaçaments puntuals a Barcelona, ​​i això passava a tota la zona d'Europa. Recordo que en anys 60 viatjar als Estats Units amb avió costava prop de mig milió de pessetes. TWA oferia bitllets entre Nova York i Roma per 360 dòlars (315 €), una xifra elevadíssima si tenim en compte que l'ingrés mitjà anual d'una persona se situava al voltant dels 4.000 dòlars. Si el traslladem el valor dels diners actuals (tenint en compte la inflació), el preu del mateix viatge seria de 3.046 dòlars (uns 2.660€).

Només cal veure com s'ha expandit el contagi de l'òmicron per tot occident, fins i tot arribant fins al Canadà. Com es diu, en el remei hi ha la malaltia. La gent hauria de viatjar menys o moure's en el seu àmbit més proper seria una manera ràpida i efectiva d'acabar amb la pandèmia. I això ens passa per no fer cas a Joan Capri, que ja ens parlava fa anys de les dificultats i problemes que causava viatjar. Se suposa que amb la pandèmia hauríem d'haver après, però em temo qiue seguim cometent els mateixos errors a cada nou cep de la Covid. I així ens en va i ens continuarà anant.