Sabem que vosté, o jo, estem molt ocupats i necessitem, posem per cas, una llauna de sardines. Urgentment. És ben conegut que quan necessites una llauna de sardines no pots esperar. Podries sopar calamars a la tinta, o fins i tot seitons, però no. Necessitem les sardines. Ara. Què fer en aquell moment de pànic? Per força menys molts s'han traumatitzat. Doncs res, truquem i ens la porten a nanosegons. El mateix si de sobte ens hem quedat sense paper higiènic o tinta a la impressora. Quina tranquil·litat saber que a l'hora d'aixecar-te de la tassa del WC ja estaran trucant a la porta. S'ha acabat anar mirant les provisions al rebost, de pensar la llista de la compra: algú ho farà per tu. Això és el progrés.

Aquest 2021 no tenim cotxes voladors ni s'han complert les prediccions, excepte el canvi climàtic, ves per on. Però n'hi ha una altra que també: el que vulguem, al moment. A les pel·lícules de ciència ficció li donaven a un botó i immediatament sortia qualsevol cosa d'una màquina en una cuina o el que fos ben lluent, es veu que també sortien baietes. Jo pensava que en el futur seria demanar-ho i aparèixer del no-res un robot o un holograma amb la fabada al plat, però el futur ha resultat ser diferent i el servei no és digital, sinó de carn i ossos. Marx mai no va imaginar que el proletariat disposaria de majordomia les 24 hores, per això no ha triomfat, perquè tothom es pot sentir com un milionari traient el mòbil. Tots no, que algú ha de pedalar, però això és com el sud, que sempre n'hi ha un altre més avall. Ço és el progrés.

Mark Zuckerberg arriba tard: no necessitem metavers, ni avatars, només bicicletes. Ja hi ha una competència ferotge per portar-te les claus que t'has deixat a l'oficina sense haver d'estirar el veí, i ens estalviem el detallet per Nadal i sobretot la conversa que l'acompanya.

L'element de la generació Z de la casa em diu que potser quan arribi l'edat de reproduir-se també es podran encarregar els nens en una app sense necessitat d'esperar. Li dic que la seva generació són uns impacients, em contesta que mira qui parla. És el progrés, amb un parell de... cames- Isabel Gómez Melenchón.