El professor Mario Piana, arquitecte de la basílica de Sant Marcos, detalla en un article a The Art Newspaper com s'extingirà Venècia abans de cent anys. La seva descripció del procés que corroeix les cases i palaus, atribuïble a l'aigua i la salinització, és tan escabrosa com la literatura mèdica sobre mals degeneratius. L'autor diu que les mesures per restaurar els murs són caríssimes i que, en el millor dels casos, si s'aconsegueix limitar a dos graus l'escalfament, serviran per a molt poc. Si puja a tres, seran, segons la seva opinió, inútils (la COP26 ha limitat la previsió a 1,5, però això no s'ho creu ningú). Parlem d'una catàstrofe que succeirà en vida dels nascuts aquest segle.

Traslladem l'exemple a les nostres costes per veure'l més clar: qui compri avui una casa a primera línia pot tenir la certesa que la gaudirà en vida, però és improbable que ho facin els seus hereus. Es pot ignorar el drama dels refugiats climàtics, la fi dels óssos polars o la regressió de les glaceres, fins que l'aigua arriba a l'alçada del turmell. En la seva anàlisi dels clarobscurs de la cimera de Glasgow, el nostre especialista Antonio Cerrillo subratlla que l'ONU vol incorporar la societat civil com a interlocutora a la causa del clima. Com en tants altres fronts, les Nacions Unides arriba tard, encara que sigui d'agrair que admeti que no n'hi ha prou amb els governs per encarar la crisi. Nens i joves, que se senten més concernits per aquesta deriva, ja fa temps que estan alineats pel clima.

Més enllà de Greta Thunberg o dels Fridays for Future, el més rellevant és que els joves angoixats pel planeta s'incorporen massivament al cens electoral. Els successius fracassos dels cims són un detonant de noves adhesions. L'èxit del Partit Verd alemany cal entendre'l en aquests termes. Sorgeix un nou ecologisme menys ideologitzat, que no és necessàriament d'esquerres, cosa que augmenta la seva capacitat d'influir-hi. Hi ha corporacions que aposten per les renovables perquè ja són (per sort) un negoci, però també grups presumptament esquerrans que veten els molins de vent perquè alteren el paisatge dels avis. S'augura una sacsejada dels fonaments de la política, mentre, Venècia s'enfonsa i amb ella patim tots. - Miquel Molina - lavanguardia.com