El professor Mario Piana, arquitecte de la basílica de Sant Marcos, detalla en un article a The Art Newspaper com s'extingirà Venècia abans de cent anys. La seva descripció del procés que corroeix les cases i palaus, atribuïble a l'aigua i la salinització, és tan escabrosa com la literatura mèdica sobre mals degeneratius. L'autor diu que les mesures per restaurar els murs són caríssimes i que, en el millor dels casos, si s'aconsegueix limitar a dos graus l'escalfament, serviran per a molt poc. Si puja a tres, seran, segons la seva opinió, inútils (la COP26 ha limitat la previsió a 1,5, però això no s'ho creu ningú). Parlem d'una catàstrofe que succeirà en vida dels nascuts aquest segle.
Traslladem l'exemple a les nostres costes per veure'l més clar: qui compri avui una casa a primera línia pot tenir la certesa que la gaudirà en vida, però és improbable que ho facin els seus hereus. Es pot ignorar el drama dels refugiats climàtics, la fi dels óssos polars o la regressió de les glaceres, fins que l'aigua arriba a l'alçada del turmell. En la seva anàlisi dels clarobscurs de la cimera de Glasgow, el nostre especialista Antonio Cerrillo subratlla que l'ONU vol incorporar la societat civil com a interlocutora a la causa del clima. Com en tants altres fronts, les Nacions Unides arriba tard, encara que sigui d'agrair que admeti que no n'hi ha prou amb els governs per encarar la crisi. Nens i joves, que se senten més concernits per aquesta deriva, ja fa temps que estan alineats pel clima.
Més enllà de Greta Thunberg o dels Fridays for Future, el més rellevant és que els joves angoixats pel planeta s'incorporen massivament al cens electoral. Els successius fracassos dels cims són un detonant de noves adhesions. L'èxit del Partit Verd alemany cal entendre'l en aquests termes. Sorgeix un nou ecologisme menys ideologitzat, que no és necessàriament d'esquerres, cosa que augmenta la seva capacitat d'influir-hi. Hi ha corporacions que aposten per les renovables perquè ja són (per sort) un negoci, però també grups presumptament esquerrans que veten els molins de vent perquè alteren el paisatge dels avis. S'augura una sacsejada dels fonaments de la política, mentre, Venècia s'enfonsa i amb ella patim tots. - Miquel Molina - lavanguardia.com
Jo no pateixo gens, tot té un final i a la historia de la humanitat n'hi ha hagut molts.
ResponEliminaQue Venecia se'n va en orris fa ja temps que se sap i estan avisats, pero ara tot es culpa del canvi i del climàtic....
EliminaAhora que se ha acabado el congreso,bajará la carga de responsabilidad,nos olvidaremos
ResponEliminahasta el próximo.La vida sigue.
Se han hecho actuaciones y seguirán, en Venecia,la Tecnología es capaz de solucionar los problemas.Este tema es parecido al de la desaparición del catalán,ya no saben cómo meter miedo,sumando circunstancias.
Parte de mis nietos,van al colegio alemán, por proximidad(viven en Esplugues),tienen la asignatura de catalán, pero no hay inmersión en este idioma,como es lógico. Estaba preocupado,poque no lo hablaran,pero el otro día me sorprendió una de ellas ,cuando la oí hablarlo con un perfecto acento,con otra chica.
Venecia desaparecerà tal como es ahora y el catalán también. Es lo que hay, però nosotros tampoco lo veremos.
EliminaEn cuanto al olvido, no hay que ir tan lejos, ya no se habla de AFGANISTAN, y la información del volcán de la Palma va pasando ya a segundo o tercer término en los informativos. Demasiada información para que acabemos desinformados.