Un dia després, un sol dia des que s'anunciés l'acord de pressupostos a Catalunya amb el suport dels comuns, Esquerra ha donat llum verda per tancar l'acord dels comptes de l'Estat al Congrés. Cal reconèixer que la jugada li ha sortit rodona a Pere Aragonès en el seu intent de mantenir una complexa geometria variable consistent a pactar amb els socialistes a Madrid i amb els comuns a Catalunya. Fa molts anys que els republicans intenten copiar l'estratègia de CiU de ser la força central que pugui pactar amb uns i altres sense morir en l'intent. Això de la coalició de Jordi Pujol tenia més mèrit perquè podia pactar indistintament amb el PP i el PSOE, cosa que Esquerra sembla difícil que pugui igualar. L'aprovació dels comptes de la Generalitat hauria de servir per obrir una nova etapa a Catalunya centrada principalment a tractar de governar el millor possible i treure el màxim partit al pressupost més important de la història de la Generalitat. Per això s'han conjurat els consellers de les dues formacions independentistes en un gest que els honora: aparcar les diferències i centrar-se en la gestió. No serà fàcil perquè hi ha moltes roques al camí.

En aquest complex paisatge, el problema no és la CUP sinó el tancament musclaire de Juntsxcat que Aragonès ha aconseguit descol·locar i deixar en segon pla, igual que la CUP. Realment, el pragmatisme d'Aragonès ha funcionat, mentre uns i els altres es mofen d'ell, el petit gran home, el President Pere Aragonès, Governa, caldrà començar pensar a anomenar-lo Pere el Gran. Pujoleja que no és poc. Però la vida continua igual. Ahir mateix el Tribunal Suprem rebutjava un recurs de la Generalitat contra l'obligació de les escoles catalanes d'impartir el 25% de l'horari escolar en castellà, amenaçant novament el sistema d'immersió lingüística. La interlocutòria s'ha conegut el mateix dia que ERC pactava amb el Govern la imposició de quotes del 6% en llengües a les plataformes de televisió, com Netflix. Casualitat o causalitat?, mentrestant...to be continued....